Poemes curts (LV)
12 Juliol, 2020 06:45
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al jardí d'enmig
parlaven les roses,
eren joves mosses
cercant bon amic,
les tallaran totes?
A casa del rei
quan l'hivern arriba,
sento com em crida,
diu que té molt fred,
després, se n'oblida.
Quan pregona
tanta llei
és quan troba
que no en té,
després, plora.
Una reina
ha demanat
que vol feina,
però de grat,
és ben seva.
Estiuejo
en el bosc
i, si menjo,
ho tint tot,
ni em marejo.
Quan l'estiu em deixa
en el bosc proper,
ni goso la queixa
ni prego per res,
sóc de poca ciència.
En el regne, viu
aquest drac ferotge,
qui plora quan diu:
Deixeu-me ser noble,
almenys per la nit!
Ai, com plora el blat
quan fuig la rosella
i aplega la sega
a tot el sembrat,
em fa tanta pena!
Com demanaria,
en ser a l'infern,
haver una veïna
com la del primer,
de segur que crida.
Quan el cànter
va a la font,
les poncelles
ja no hi són,
van a festes.
En el bosc preat,
quan el sol se'n va,
van a passejar
totes les aranyes,
com ho són d'estranyes.
Mireu com les ones,
cansades d'anar,
es queden ben soles,
gronxant i gronxant,
esperen les tornes.
Amb els deu amics,
he fet la juguesca:
Sortirem de festa
fins a mitja nit!,
ha estat perversa.
Per a cercar
el gran amor,
caldrà vessar
un bocí de cor,
sense esperar.
En el reialme
dels nans perduts,
els pobres són muts,
els tres seran quatre,
beneit garbuix.
No haurà feina
per a fer
sense eina
i sense fe,
diu la veïna.
Al carrer
de l'embolic,
deixa fer
en Manelic,
és molt proper.
Paraules donades
vénen del mai més
on estols de fades
parlen d'interès,
són un xic pesades.
Amb ampla nit
i minsa la fortuna,
demano engruna
i em fan glatir,
mai hauré prou cura.
Porteu el vent
fins aplegar al molí,
digueu-li sí,
és prou conscient
per saber on visc.