Pensaments divins (LIV)

01 Juliol, 2020 06:48
Publicat per jjroca, Pensaments divins

No sé si he mort, però estic al cel.

Per a entrar a la caldera, necessito guants.

Em cal saber quan dura la vida eterna.

Mai sé quan Satanàs està depressiu.

Jesús vol menys hores de mestratge.

He de pecar amb més paciència.

Mai sé quin dia em salvaré.

Estava fent un miracle quan m'adormí.

Ni vull saber quin dimoni em toca.

Satanàs ha convocat un premi de poesia.

Jesús no troba cap creu a mida.

Sant Pere ja fa anys que no pesca.

Llucifer vol una oració en versió rap.

Tomàs serà el patró dels descreguts.

Profeta, sense experiència, n'encertà tres de deu.

Déu no confia amb la loteria.

Satanàs tempta Jesús oferint-li set figueres.

Satanàs diu que necessita un himne.

Necessito miracles sense efectes secundaris.

Sant Pere farà un curset de primers auxilis.

Peco, però ja no és el mateix.

Necessito aureola amb llums de led.

Jesús m'ha dit que m'avançarà una fila.

Déu començarà el Judici pels infants.

Satanàs diu que només temptarà porucs.

He passat per la zona VIP i m'he marejat.

Porto un farcell per a posar la gràcia.

He canviat de caldera per a no cobejar a la dona del veí.

Peco menys, però no em llueix.

Sant Pere em vol fer fora per ensopit.

Sant Pere ha decidit espaiar les hores de visites.

Jesús mai viatja sense motiu aparent.

Déu estudia energies edulcorants.

En entrar al cel, seguiu la via verda.

Els diumenges, passo el matí a l'infern.

A l'infern, vaig a missa pel vi.

Estic salvat, però no me'n refio.

Els esbarjos de les escoles celestials són més llargs.

Satanàs està enfadat, acaba de perdre unes eleccions.

Tres dimonis, díscols, volen banyes daurades.

Satanàs comprarà un tros de cel si Déu no fa el garrepa.

Demà, l'infern serà caòtic, els calderers fan vaga.

Jacob ha decidit canviar el passamà de l'escala.

Pecaria més, però necessito temps per a pensar.

Aniria al cel, però necessito un ruc.

Pensa el que vulguis, però Déu vol manar.

Jesús està trasbalsat, acaba de rebre les enquestes.

Avui, és la tercera dona que vol posar el fill a la dreta de Déu.

He d'anar a l'infern, per a fer un parell d'encàrrecs.

Estava pregant quan m'agafà el brau.

La Verge m'ha dit que sóc mala companyia.

Un cop al mes, Judes vol paga.

L'àngel m'ha dit: Si et portes bé, t'avançaré una fila!

No vaig als concilis, Déu està massa lluny.

Satanàs diu que farà pujar la por un dos per cent.

He demanat una caldera sense salvadors.

Si no hagués estat pel veí, em salvo.

Ha estat Déu, m'han pres el temps.

Jesús regalarà a cada deixeble un llapis de memòria.

A Satanàs, el van fer dolent les circumstàncies.

Sis dimonis han demanat fer d'àngel els caps de setmana.

Aniria a l'infern si funcionés l'ascensor.

Si el sol està a sota, el cel on queda?

El pitjor de l'infern és el cuiner.

Al cel, no tanquen el menjador.

La Verge enyora un Jesús infant.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LIV)

01 Juliol, 2020 06:42
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Avui, ja he guanyat tres indults.

Anem per feina, però dubtem.

Necessito un alumne que em faci cas.

Han obert una finestra i mesuren l'alçada.

He demanat un control de la solitud.

Dubto que em deixin seure.

Entro a l'aula i ni goso riure.

Farem operacions de resultat incert.

Canvio un dia de classe per cinc de vacances.

El dimarts ja he esgotat la paciència de la setmana.

La mitjana és de dues respostes per dia.

He fet un farcellet amb els deures de la setmana.

Mai aconsegueixo que surtin tard.

Estan superant la prova de resistència.

Tres no porten llibre i solen levitar.

Tal com va el curs, em quedaré sense ponts.

La desconnexió és anterior a la informàtica.

En una setmana, hem assolit la tercera línia.

Estic content, tenen menys dubtes que jo.

Mentre ensenyo càlcul, aprenen astronomia.

Pactarem notes amb comportament.

Ja escolten entre sons.

Els poso feina, però sense dosificar.

Ja saben escriure sense pensar.

He perdut tres alumnes a la segona ratlla.

Creien que un rei era un home que riu.

He donat set cupons per a encertar una resposta.

Vaig conèixer el pare i he tret les notes negatives.

No menteixo, però m'acosto.

Posaré les notes a l'engròs.

He puntuat les bones intencions.

Puc assegurar que tenen mares compartides.

He posat els deures a la cambra fosca.

He sortit de classe abans de les ganes.

Procureu posar les respostes abans de les preguntes.

És començar i encertar la capsa dels dubtes.

Demà, m'hauré d'amagar abans.

Cerquen un cabdill, no saben per a què.

La lliçó ha durat vint-i-cinc segons.

Mai puntuo abans d'un bon àpat.

Admeto respostes universals.

Em preocupa que escoltin.

Em fan enfadar, però els motiva.

En un no res, aprenen poc.

Ara, resulta que el mestre era jo.

Demà, ja portaré les neules fetes.

Va venir l'inspector i em va traure de sota la taula.

He descobert que encara em queda un innocent.

Haig mitja classe cercant ales de ruc.

Estan respirant i diuen que els alliçono.

Canvio un alumne bo per tres cadires buides.

Un de tots, ha encertat la pàgina on érem.

Solen fer vaga cada quart.

Mai m'acomiado sense perdre una batalla.

He aconseguit que posin el punt a la darrera paraula.

Prefereixo fer dictats sense escriptura.

He fet durar els dubtes tres setmanes.

Necessito vint-i-dues finestres.

Prefereixo fer les classes dels del pati.

Han descobert que també es poden fer servir els números.

Ara, ja han aconseguit equivocar-se sense dubtar.

Haurien d'assolir el concepte de cadira.

A la nova reforma, ja aprendran.

Sempre és millor que dormin.

Comprensió escrita no és prescindir de les vocals.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La formiga em comentava i set poemes més

01 Juliol, 2020 06:38
Publicat per jjroca, Poemes

La formiga em comentava


La formiga em comentava

que es trobava a la disbauxa,

al formiguer, llarga pausa

i seguia enamorada.

He de dir que el pretendent,

un soldat tan ben plantat,

la cercava enmig del blat

i li picava l’ullet.

Primavera a la porta

i el formiguer, del tot buit,

esperant bona trobada.

La reina, mig espantada,

amb mirar un xic rabiüt

tot pensant amb la derrota.


El riure


És que el riure, ja se sap,

és ben dolç i necessari,

cal practicar-lo a diari

per reduir el mal de cap.

Com la joia venturera

s’entafora en el dedins,

cal guarir-la dels veïns

puix aniria a casa seva.

I costa ben pocs diners,

es pot prendre, amb mesura,

dues setmanes o un poc més.

L’alegria mai s’atura

i navega, sense vent,

fins que es cansa i es fa poruga.


Veig com plora el fumeral


Com no estimo el vent de dalt,

he tancat finestra i porta,

veig com plora el fumeral

i, de tant en tant, singlota.

Però al foc hi ha una tomata,

i, ben ampla, una sardina,

un ou que es queixa i esclata

i, a més, una salsitxa.

Un esmorzar de pagès,

treballador sense mida,

aprenent de lluitador.

Prou lluny queda el senyor

qui vol guanyar la partida

quan li posa interès.


Curta contalla


Avui, us faré saber,

enmig de curta contalla,

que mai perdo la batalla

quan em poso de guerrer.

Puix lluito sense aturar

amb espasa i cuirassa,

sóc un valent poca traça

que no vol ni el descansar.

Però en sé d’amagar

més que un cuc sota una fulla

quan avança el temporal.

Un dia, vaig ser sidral,

però la vida em cura

quan és l’hora de plegar.


Així, ho penso


Poso ales en els peus

puix necessito volar,

els dilluns me’n puc estar,

però és feixuga la creu.

Caminar sense aturar

per paratges deslliberts,

els arbres demanant verd

puix se’ls prohibeix el marxar.

I, tot d’una, estossego

en pujar muntanya amunt

per voler conquerir el cim.

Són les dèries que patim

els éssers plens de patums,

això, em passa, així, ho penso.


He guaitat a l’alturó


He guaitat a l’alturó

una vela gran de barca,

és quan el cor quasi esclata

per tornar a ser minyó.

Massa vida per a fer,

poques ganes de guarir-la,

com voldria repartir-la

amb un boig ben mentider.

I dubto del que no sé

encetant les hores baixes

per recórrer aventures.

Així, posat en altures

només demano dues caixes

de ganes de viure bé.


Un poema s’ha perdut


Un poema s’ha perdut

davallant del gran misteri,

li he demanat que m’esperi,

però calla i es fa eixut.

Un vers darrere d’un vers

podran esdevenir estrofa,

diria que, avui, no toca,

així arriba quan et perds.

I de nou, ve el volar

per una vall ben planera

a la vora del vell riu.

Esperaré nou estiu

després de la primavera

qui no voldria marxar.


Enmig de les ombres


Amor, amat i tot és desventura,

un déu, poruc, posa la llunyania,

així, confós, espero un altre dia

i un sentiment recorre sense atura.

Si els dos sabem on és la gelosia

i entrebanquem en gràcils pensaments,

perquè oblidem que, si la lluita ens crida,

hem de lliurar-nos a viure entre la gent.

Com prendrem flors, del jardí dels pobres,

per a gaudir hores de solitud

i recordar amables primaveres.

Estic cansat, han de ser coses meves

aquelles penes mancades de virtut

que es van perdent enmig les grans ombres.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LIV)

01 Juliol, 2020 06:35
Publicat per jjroca, Epitafis

Avui, ja he venut els consells.

Si has pressa, no cal que cridis.

Acabo de trobar el temps perdut.

No necessito res, gràcies!

Compte, m'he desanimat!

Aniré al cel, si hi ha baixes.

Haig més por del vent que dels llamps.

Ha estat un plaer no parlar amb tu.

No sé ben bé el que he de fer!

Començo a estar tip de descansar.

Necessito un cotxe gran per a poder anar jagut.

Ara, penso en fred.

Juguem a fer el mort?

Ahir, em van tallar el corrent.

Fa dies que no ho veig clar.

Sempre em toca en caps de setmana.

Encara guardo un polsim d'esperança.

Si m'has de renyir, avisa!

Estic perdent la paciència.

Respecteu el silenci.

Suposo que m'he quedat cec.

Ja no celebro l'aniversari.

Una mica més i deixaré de patir.

He decidit canviar de sexe.

He anat al cel a fer un encàrrec.

Que no us enganyin de venir.

Ja he perdut el coneixement.

De segur, que em trobareu.

No entenc massa com funciona.

Qui em vol pagar una missa?

Heu de saber que tornaré d'incògnit.

Pregueu per mi, desinteressadament.

Trobo a faltar la boina.

He fet tractes amb un veí.

Procureu fer el traspàs sense recança.

Ja estic a punt per a viatjar.

Segurament, no t'havia vist.

Demà, em posaré les botes!

Menjaria, però sense vici.

Demano perdó pel retard.

De fet, no volia entrar.

Hauré de pesar-me un altre cop.

He demanat un altre nínxol per a l'estiu.

Ofereixo nínxol en una zona tranquil·la.

Sempre hi ha qui no et pot veure.

És el segon gran negoci d'aquesta setmana.

Si vols, et dono el meu compte.

Ahir, va ser prou distret.

Admeto que no sóc un bon partit.

Demà, a primera hora, et passaré a veure.

Encara me'n recordo del sermó.

Ho sento, però m'he refredat!

Compte amb la pols!

He tancat la bústia de comandes.

Tres misses més i començarà el procés.

Menys paraules i més solucions.

Porto una setmana sense mullar-me.

Voteu-me per a sant!

El metge diu que no surti per la nit.

M'he muntat un embolic amb les dates.

Ja ho tinc tot a punt.

He aconseguit ser prescindible.

Fa hores que estic rumiant.

Em sento com a despullat.

Venc apartament sense mobles.

Va ser: desnonar-me i començar a viatjar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (LIV)

01 Juliol, 2020 06:32
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Ser bon escriptor és trobar un llapis intel·ligent.

La comprensió és basa en la llunyania.

Si parlo, desequilibro un cervell que pensa.

L'home és un ser unidireccional.

El millor de ser home és que et pots equivocar.

Cada home tria la seva presó.

El vent, quan passa, vol dir-me on va.

No porto més eines perquè de poc em serveixen.

Perdo massa temps en preguntar: Què he de fer?

La negació és la porta del paradís.

És fàcil encadenar amb or.

Per avançar només cal camí i ganes.

Els venedors es pensen que, amb mi, en viuen cent.

Morir és perdre la necessitat de viure.

Déu em fa el llit, però no em posa els llençols.

A l'església, s'hauria d'entrar amb recepta.

Llevar-se d'hora és trair el llit.

Em faig vell perquè accepto el seure de bona gana.

Accepto tenir diners, però amagats.

Ser demòcrata és despullar primer els altres.

Fer-se vell és tan senzill que fins s' hi fan els rucs.

L'atleta té el defecte de voler sortir a la mateixa hora que els altres.

Com poden córrer cent metres en deu segons si ja tenen més de divuit anys.

Li retrec al porc que només tingui dos pernils.

Vaig a treballar perquè no em suggereixen res més.

Diem societat quan un treballa i tres controlen.

El pitjor és que cadascú porta el seu rellotge.

Els meus ulls s'han barallat amb la meva panxa.

Potser trigaré, però segur que us deixo.

Si porto tantes butxaques, deu ser que serveixen per posar coses.

Sense cabell, el perruquer ni em saludaria.

Surten cabells blancs perquè el pintor es fa vell.

Li he demanat a l'amo que ho provi sense crits.

A casa en som cinc, però tres no la fan.

El mossèn diu: Peques massa!, i jo em sento satisfet.

Aniré més a missa quan hi hagi millors ofertes.

El millor d'un bon pet és el punt i apart que crea.

El pitjor de festejar és si has de caminar massa.

Mireu si és llest el dimoni que m' ha deixat per impossible.

Tenia onze llibres i en vaig donar un perquè no els podia comptar.

Sóc tan ruc que, ni parlant, m'entenc.

Vaig canviar la dona de seixanta per dues de trenta i ara no em creuen.

No és bo que l'home estigui sol, i ens van posar dos vigilants.

El luxe de ser pobre és poder perdre el temps.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (LIV)

01 Juliol, 2020 06:29
Publicat per jjroca, Poemes curts

En el si

petit de l'hort,

he cercat

el meu tresor,

l'he amagat.


Massa nits

sense matí,

he bastit

somnis amables,

lluny d'aquí.


Parlant per parlar,

pujaré en el cim,

sols per davallar,

per aplegar fins

que pugui somiar.


Massa noies,

es capfiquen

en ser-hi més,

després parlen

del mai més.


En el regne clar

on fugen les ombres,

és on viuen homes

sense cap demà

ni baguls amb hores.


Doneu-me el vers,

la ratlla viatgera,

la gran pau severa,

un camí al desert,

la nit per si crema.


Els somnis no volen

anar a dormir,

allà, els dimonis

no saben ni troben

el goig del glatir.


Assegut a barca,

mentre plora el peix,

sento com esclata

la força del bleix,

poc després, es cansa.


Com la lluna nova

grimpa la muntanya

i conta, a l'aranya,

una història fosca

amb ben poca manya.


Portaré la nit,

sempre de tentines,

fins arribar al llit,

allí, les fadrines

ni voldran dormir.


Paraules al vent

emprenen viatge,

lleuger l'equipatge,

quan ningú les sent,

és el seu bagatge.


Arribà el son

quan era dormint,

quan lluitava fins

que arribava el sol,

un combat mai vist.


Ni la feina

la demano

ni proclamo:
Vull una eina!,

després, callo.


Amb quaranta

canelobres,

mai es guanya

a la gent noble

i ben lliurada.


El llapis dibuixa:

fetes i valors,

els petits amors,

color de maduixa

i tèbia escalfor.


En l'avenir

de les hores toves,

servo les penyores

des de bon matí,

la meitat són bones.

 

Massa hores

del dematí

diuen totes:

Millor és dormir

que haver cabòries!


Quaranta rialles

des de bon matí

diuen que les palles

quasi són aquí:

dorades, tallades.


En el regne

de la son

al capvespre

surt tothom,

vol entendre.


Una ratlla

viatgera

quan s'espatlla

diu que pena,

és ben canalla.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (LIV)

01 Juliol, 2020 06:21
Publicat per jjroca, Epigrames


Avui, festa principal:
processó, ball i rondalla,
quatre rucs hauran la palla,
quatre joves, gran sidral.


Com ocell
dessota el sol,
tinc rampell
de guanyador.


La veïna 
del meu cor
mai convida
a fruits d'amor.


No ploris
per mi
ni gosis
venir.


A la cambra, espera,
dissortat amor,
somnis de poncella,
tebieses del cor.


Quan el vent
entra en el bosc,
com es perd
entre boniors.


Com el tren
para, esbufega
i travessa 
camps de verd.


Per somiar
i pujar al llit,
no cal crit
ni pentinar.


Quan sigui l'hora
del meu traspassar,
dieu-me si es dóna:
allò del pregar.


Per ser ric
i malfeiner 
cal diner
i pocs amics.


En el corriol,
on passen les cabres,
les herbes demanen
que no faci sol.


No hauré diners
per fer-me ric,
tinc mal amic
i menja bé.


Voreta del foc,
ragen les històries,
quan ve la fredor,
fugen com a boges.


En el si
de la temença,
cada pensa
és un neguit.


El rellotge avança,
com l'empeny el temps,
quan, a cops, es cansa,
diu que s'entreté.


Maria volia
anar a festejar,
la mare la crida,
sorda es quedarà.


Amb seixanta
manadors,
hi ha qui canta
a cor què vols.


Els pastors tancaven,
de pressa, els ramats,
els àngels cantaven
sota un cel radiant.


Per ser lladre
i no robar
cal aprendre
i no ensenyar.


La dolguda mort
arriba al capvespre,
diu que ho haig d'entendre:
Aplega quan pot!


Massa riures
duu el veí,
ell sap qui
ens deixa lliures.


Com em plau haver
la clau del misteri,
voldria saber 
qui vol que l'ensenyi.


Per a ser sabut,
sense melangies,
cal anar begut
quasi tots els dies.
 
Les cent roses
del jardí,
pel matí,
és quan més dormen.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs