Cada plat duu ses olives i set poemes més
21 Juliol, 2020 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes
Cada plat duu ses olives
A la casa del veí,
he deixar el meu somriure,
la resta la puc descriure
sense la força d’ésser ric.
Mengem pa amb quatre sardines
que es van assecant al sol,
cada nit duu son mussol,
cada plat duu ses olives.
I traginant per traginar,
anem cap a la taverna
entre penes i esgarips.
Al capvespre, els mosquits
es troben a casa seva
per guanyar-se un bon sopar.
Planyent i oblidant
El vent de llevant,
si porta tempesta,
convida a una festa
amb massa gegants.
I nosaltres som,
ben petits i estèrils,
sense cap raó,
sense massa premi.
Anem endavant
i aturem ensems
que vol el veí.
Pobre arlequí
dormint ja fa temps,
planyent i oblidant.
Home de la lluna
I vindria a ser:
home de la lluna,
amb minsa fortuna,
poruc, fugisser.
Pensant en anar
a cercar un tresor,
carregat de por,
oblidant callar.
El pensar debades
en nou paradís
em porta lluïssor.
Cercaré un senyor,
ben tou i precís,
sense massa errades.
Massa la feinada
I l’arbre treballa
de dia i de nit,
no vol ni badalla
ni pot el dormir.
Massa la feinada
i prou l’enrenou,
com rau a sa casa
entre el vent i el sol.
Necessita fulles,
saviesa i flors
per nou manament.
És del tot conscient
i, enmig de les pors,
lluita entre mil mudes.
Quan el cos se’n riu
Quan el cos se’n riu,
noble meravella,
cerco noble estrella
amb un dolç caliu.
Pobre traginer,
amo de sa pressa,
quan el seny em pesa,
he de quedar bé.
I tragino el cap
cercant nova sort
sota un sol proper.
Sento que vaig bé
i menjo, si es pot,
un polsim de gra.
Maleïts els guanyadors
Molta palla, poca userda
i l’amo ni em despentina,
al capvespre, la boirina,
curt sopar i a la taverna.
Amb cartes i pocs diners,
ens ve a acompanyar la lluna,
la mestressa inoportuna
qui tot ho espera saber.
Maleïts els guanyadors,
els perdedors impertèrrits
amb massa somnis perduts.
Acabats els ets i uts,
amb la força dels pretèrits,
acabem a rodolons.
Les converses profitoses
Caminant per a ésser ric,
em vaig perdent als corriols,
entrebanco els caragols
i ensarrono amb els grills.
Les converses profitoses
acostumen a regnar,
després, com em deixo anar
si em perdo entre les noses.
M’he lliurat al desconcert,
al judici dels senyors
qui em demanen posar pau.
Mai surto del meu catau
i endevino els mals records
quan em sento satisfet.
Els diumenges ja se sap
El llum de la llunyania
em demana ésser eixut,
haig més feblesa que el ruc
i menys doblers que malícia.
Els diumenges, ja se sap,
el vermut i vi de missa,
amb corbata i camisa,
un barret a dalt del cap.
Algun dia, processó,
penitència i rosari
amb una mà en el cor.
Només em sobra la por,
sóc un home de diari,
de llibres: ni un ni dos.