Pensaments educatius (LIV)
01 Juliol, 2020 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Avui, ja he guanyat tres indults.
Anem per feina, però dubtem.
Necessito un alumne que em faci cas.
Han obert una finestra i mesuren l'alçada.
He demanat un control de la solitud.
Dubto que em deixin seure.
Entro a l'aula i ni goso riure.
Farem operacions de resultat incert.
Canvio un dia de classe per cinc de vacances.
El dimarts ja he esgotat la paciència de la setmana.
La mitjana és de dues respostes per dia.
He fet un farcellet amb els deures de la setmana.
Mai aconsegueixo que surtin tard.
Estan superant la prova de resistència.
Tres no porten llibre i solen levitar.
Tal com va el curs, em quedaré sense ponts.
La desconnexió és anterior a la informàtica.
En una setmana, hem assolit la tercera línia.
Estic content, tenen menys dubtes que jo.
Mentre ensenyo càlcul, aprenen astronomia.
Pactarem notes amb comportament.
Ja escolten entre sons.
Els poso feina, però sense dosificar.
Ja saben escriure sense pensar.
He perdut tres alumnes a la segona ratlla.
Creien que un rei era un home que riu.
He donat set cupons per a encertar una resposta.
Vaig conèixer el pare i he tret les notes negatives.
No menteixo, però m'acosto.
Posaré les notes a l'engròs.
He puntuat les bones intencions.
Puc assegurar que tenen mares compartides.
He posat els deures a la cambra fosca.
He sortit de classe abans de les ganes.
Procureu posar les respostes abans de les preguntes.
És començar i encertar la capsa dels dubtes.
Demà, m'hauré d'amagar abans.
Cerquen un cabdill, no saben per a què.
La lliçó ha durat vint-i-cinc segons.
Mai puntuo abans d'un bon àpat.
Admeto respostes universals.
Em preocupa que escoltin.
Em fan enfadar, però els motiva.
En un no res, aprenen poc.
Ara, resulta que el mestre era jo.
Demà, ja portaré les neules fetes.
Va venir l'inspector i em va traure de sota la taula.
He descobert que encara em queda un innocent.
Haig mitja classe cercant ales de ruc.
Estan respirant i diuen que els alliçono.
Canvio un alumne bo per tres cadires buides.
Un de tots, ha encertat la pàgina on érem.
Solen fer vaga cada quart.
Mai m'acomiado sense perdre una batalla.
He aconseguit que posin el punt a la darrera paraula.
Prefereixo fer dictats sense escriptura.
He fet durar els dubtes tres setmanes.
Necessito vint-i-dues finestres.
Prefereixo fer les classes dels del pati.
Han descobert que també es poden fer servir els números.
Ara, ja han aconseguit equivocar-se sense dubtar.
Haurien d'assolir el concepte de cadira.
A la nova reforma, ja aprendran.
Sempre és millor que dormin.
Comprensió escrita no és prescindir de les vocals.
La formiga em comentava i set poemes més
01 Juliol, 2020 06:38
Publicat per jjroca,
Poemes
La formiga em comentava
La formiga em comentava
que es trobava a la disbauxa,
al formiguer, llarga pausa
i seguia enamorada.
He de dir que el pretendent,
un soldat tan ben plantat,
la cercava enmig del blat
i li picava l’ullet.
Primavera a la porta
i el formiguer, del tot buit,
esperant bona trobada.
La reina, mig espantada,
amb mirar un xic rabiüt
tot pensant amb la derrota.
El riure
És que el riure, ja se sap,
és ben dolç i necessari,
cal practicar-lo a diari
per reduir el mal de cap.
Com la joia venturera
s’entafora en el dedins,
cal guarir-la dels veïns
puix aniria a casa seva.
I costa ben pocs diners,
es pot prendre, amb mesura,
dues setmanes o un poc més.
L’alegria mai s’atura
i navega, sense vent,
fins que es cansa i es fa poruga.
Veig com plora el fumeral
Com no estimo el vent de dalt,
he tancat finestra i porta,
veig com plora el fumeral
i, de tant en tant, singlota.
Però al foc hi ha una tomata,
i, ben ampla, una sardina,
un ou que es queixa i esclata
i, a més, una salsitxa.
Un esmorzar de pagès,
treballador sense mida,
aprenent de lluitador.
Prou lluny queda el senyor
qui vol guanyar la partida
quan li posa interès.
Curta contalla
Avui, us faré saber,
enmig de curta contalla,
que mai perdo la batalla
quan em poso de guerrer.
Puix lluito sense aturar
amb espasa i cuirassa,
sóc un valent poca traça
que no vol ni el descansar.
Però en sé d’amagar
més que un cuc sota una fulla
quan avança el temporal.
Un dia, vaig ser sidral,
però la vida em cura
quan és l’hora de plegar.
Així, ho penso
Poso ales en els peus
puix necessito volar,
els dilluns me’n puc estar,
però és feixuga la creu.
Caminar sense aturar
per paratges deslliberts,
els arbres demanant verd
puix se’ls prohibeix el marxar.
I, tot d’una, estossego
en pujar muntanya amunt
per voler conquerir el cim.
Són les dèries que patim
els éssers plens de patums,
això, em passa, així, ho penso.
He guaitat a l’alturó
He guaitat a l’alturó
una vela gran de barca,
és quan el cor quasi esclata
per tornar a ser minyó.
Massa vida per a fer,
poques ganes de guarir-la,
com voldria repartir-la
amb un boig ben mentider.
I dubto del que no sé
encetant les hores baixes
per recórrer aventures.
Així, posat en altures
només demano dues caixes
de ganes de viure bé.
Un poema s’ha perdut
Un poema s’ha perdut
davallant del gran misteri,
li he demanat que m’esperi,
però calla i es fa eixut.
Un vers darrere d’un vers
podran esdevenir estrofa,
diria que, avui, no toca,
així arriba quan et perds.
I de nou, ve el volar
per una vall ben planera
a la vora del vell riu.
Esperaré nou estiu
després de la primavera
qui no voldria marxar.
Enmig de les ombres
Amor, amat i tot és desventura,
un déu, poruc, posa la llunyania,
així, confós, espero un altre dia
i un sentiment recorre sense atura.
Si els dos sabem on és la gelosia
i entrebanquem en gràcils pensaments,
perquè oblidem que, si la lluita ens crida,
hem de lliurar-nos a viure entre la gent.
Com prendrem flors, del jardí dels pobres,
per a gaudir hores de solitud
i recordar amables primaveres.
Estic cansat, han de ser coses meves
aquelles penes mancades de virtut
que es van perdent enmig les grans ombres.
Epitafis (LIV)
01 Juliol, 2020 06:35
Publicat per jjroca,
Epitafis
Avui, ja he venut els consells.
Si has pressa, no cal que cridis.
Acabo de trobar el temps perdut.
No necessito res, gràcies!
Compte, m'he desanimat!
Aniré al cel, si hi ha baixes.
Haig més por del vent que dels llamps.
Ha estat un plaer no parlar amb tu.
No sé ben bé el que he de fer!
Començo a estar tip de descansar.
Necessito un cotxe gran per a poder anar jagut.
Ara, penso en fred.
Juguem a fer el mort?
Ahir, em van tallar el corrent.
Fa dies que no ho veig clar.
Sempre em toca en caps de setmana.
Encara guardo un polsim d'esperança.
Si m'has de renyir, avisa!
Estic perdent la paciència.
Respecteu el silenci.
Suposo que m'he quedat cec.
Ja no celebro l'aniversari.
Una mica més i deixaré de patir.
He decidit canviar de sexe.
He anat al cel a fer un encàrrec.
Que no us enganyin de venir.
Ja he perdut el coneixement.
De segur, que em trobareu.
No entenc massa com funciona.
Qui em vol pagar una missa?
Heu de saber que tornaré d'incògnit.
Pregueu per mi, desinteressadament.
Trobo a faltar la boina.
He fet tractes amb un veí.
Procureu fer el traspàs sense recança.
Ja estic a punt per a viatjar.
Segurament, no t'havia vist.
Demà, em posaré les botes!
Menjaria, però sense vici.
Demano perdó pel retard.
De fet, no volia entrar.
Hauré de pesar-me un altre cop.
He demanat un altre nínxol per a l'estiu.
Ofereixo nínxol en una zona tranquil·la.
Sempre hi ha qui no et pot veure.
És el segon gran negoci d'aquesta setmana.
Si vols, et dono el meu compte.
Ahir, va ser prou distret.
Admeto que no sóc un bon partit.
Demà, a primera hora, et passaré a veure.
Encara me'n recordo del sermó.
Ho sento, però m'he refredat!
Compte amb la pols!
He tancat la bústia de comandes.
Tres misses més i començarà el procés.
Menys paraules i més solucions.
Porto una setmana sense mullar-me.
Voteu-me per a sant!
El metge diu que no surti per la nit.
M'he muntat un embolic amb les dates.
Ja ho tinc tot a punt.
He aconseguit ser prescindible.
Fa hores que estic rumiant.
Em sento com a despullat.
Venc apartament sense mobles.
Va ser: desnonar-me i començar a viatjar.
Pensaments festius (LIV)
01 Juliol, 2020 06:32
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Ser bon escriptor és trobar un llapis intel·ligent.
La comprensió és basa en la llunyania.
Si parlo, desequilibro un cervell que pensa.
L'home és un ser unidireccional.
El millor de ser home és que et pots equivocar.
Cada home tria la seva presó.
El vent, quan passa, vol dir-me on va.
No porto més eines perquè de poc em serveixen.
Perdo massa temps en preguntar: Què he de fer?
La negació és la porta del paradís.
És fàcil encadenar amb or.
Per avançar només cal camí i ganes.
Els venedors es pensen que, amb mi, en viuen cent.
Morir és perdre la necessitat de viure.
Déu em fa el llit, però no em posa els llençols.
A l'església, s'hauria d'entrar amb recepta.
Llevar-se d'hora és trair el llit.
Em faig vell perquè accepto el seure de bona gana.
Accepto tenir diners, però amagats.
Ser demòcrata és despullar primer els altres.
Fer-se vell és tan senzill que fins s' hi fan els rucs.
L'atleta té el defecte de voler sortir a la mateixa hora que els altres.
Com poden córrer cent metres en deu segons si ja tenen més de divuit anys.
Li retrec al porc que només tingui dos pernils.
Vaig a treballar perquè no em suggereixen res més.
Diem societat quan un treballa i tres controlen.
El pitjor és que cadascú porta el seu rellotge.
Els meus ulls s'han barallat amb la meva panxa.
Potser trigaré, però segur que us deixo.
Si porto tantes butxaques, deu ser que serveixen per posar coses.
Sense cabell, el perruquer ni em saludaria.
Surten cabells blancs perquè el pintor es fa vell.
Li he demanat a l'amo que ho provi sense crits.
A casa en som cinc, però tres no la fan.
El mossèn diu: Peques massa!, i jo em sento satisfet.
Aniré més a missa quan hi hagi millors ofertes.
El millor d'un bon pet és el punt i apart que crea.
El pitjor de festejar és si has de caminar massa.
Mireu si és llest el dimoni que m' ha deixat per impossible.
Tenia onze llibres i en vaig donar un perquè no els podia comptar.
Sóc tan ruc que, ni parlant, m'entenc.
Vaig canviar la dona de seixanta per dues de trenta i ara no em creuen.
No és bo que l'home estigui sol, i ens van posar dos vigilants.
El luxe de ser pobre és poder perdre el temps.
Poemes curts (LIV)
01 Juliol, 2020 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el si
petit de l'hort,
he cercat
el meu tresor,
l'he amagat.
Massa nits
sense matí,
he bastit
somnis amables,
lluny d'aquí.
Parlant per parlar,
pujaré en el cim,
sols per davallar,
per aplegar fins
que pugui somiar.
Massa noies,
es capfiquen
en ser-hi més,
després parlen
del mai més.
En el regne clar
on fugen les ombres,
és on viuen homes
sense cap demà
ni baguls amb hores.
Doneu-me el vers,
la ratlla viatgera,
la gran pau severa,
un camí al desert,
la nit per si crema.
Els somnis no volen
anar a dormir,
allà, els dimonis
no saben ni troben
el goig del glatir.
Assegut a barca,
mentre plora el peix,
sento com esclata
la força del bleix,
poc després, es cansa.
Com la lluna nova
grimpa la muntanya
i conta, a l'aranya,
una història fosca
amb ben poca manya.
Portaré la nit,
sempre de tentines,
fins arribar al llit,
allí, les fadrines
ni voldran dormir.
Paraules al vent
emprenen viatge,
lleuger l'equipatge,
quan ningú les sent,
és el seu bagatge.
Arribà el son
quan era dormint,
quan lluitava fins
que arribava el sol,
un combat mai vist.
Ni la feina
la demano
ni
proclamo:
Vull una eina!,
després, callo.
Amb quaranta
canelobres,
mai es guanya
a la gent noble
i ben lliurada.
El llapis dibuixa:
fetes i valors,
els petits amors,
color de maduixa
i tèbia escalfor.
En l'avenir
de les hores toves,
servo les penyores
des de bon matí,
la meitat són bones.
Massa hores
del dematí
diuen totes:
Millor és dormir
que haver cabòries!
Quaranta rialles
des de bon matí
diuen que les palles
quasi són aquí:
dorades, tallades.
En el regne
de la son
al capvespre
surt tothom,
vol entendre.
Una ratlla
viatgera
quan s'espatlla
diu que pena,
és ben canalla.
Epigrames (LIV)
01 Juliol, 2020 06:21
Publicat per jjroca,
Epigrames
Avui, festa principal:
processó, ball i rondalla,
quatre rucs hauran la palla,
quatre joves, gran sidral.
Com ocell
dessota el sol,
tinc rampell
de guanyador.
La veïna
del meu cor
mai convida
a fruits d'amor.
No ploris
per mi
ni gosis
venir.
A la cambra, espera,
dissortat amor,
somnis de poncella,
tebieses del cor.
Quan el vent
entra en el bosc,
com es perd
entre boniors.
Com el tren
para, esbufega
i travessa
camps de verd.
Per somiar
i pujar al llit,
no cal crit
ni pentinar.
Quan sigui l'hora
del meu traspassar,
dieu-me si es dóna:
allò del pregar.
Per ser ric
i malfeiner
cal diner
i pocs amics.
En el corriol,
on passen les cabres,
les herbes demanen
que no faci sol.
No hauré diners
per fer-me ric,
tinc mal amic
i menja bé.
Voreta del foc,
ragen les històries,
quan ve la fredor,
fugen com a boges.
En el si
de la temença,
cada pensa
és un neguit.
El rellotge avança,
com l'empeny el temps,
quan, a cops, es cansa,
diu que s'entreté.
Maria volia
anar a festejar,
la mare la crida,
sorda es quedarà.
Amb seixanta
manadors,
hi ha qui canta
a cor què vols.
Els pastors tancaven,
de pressa, els ramats,
els àngels cantaven
sota un cel radiant.
Per ser lladre
i no robar
cal aprendre
i no ensenyar.
La dolguda mort
arriba al capvespre,
diu que ho haig d'entendre:
Aplega quan pot!
Massa riures
duu el veí,
ell sap qui
ens deixa lliures.
Com em plau haver
la clau del misteri,
voldria saber
qui vol que l'ensenyi.
Per a ser sabut,
sense melangies,
cal anar begut
quasi tots els dies.
Les cent roses
del jardí,
pel matí,
és quan més dormen.