La imaginació
30 Març, 2013 06:25
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La imaginació:
1) Neix de la necessitat innata de volar.
2) Sap connectar present amb futur.
3) Acostuma a dormir entre llibres i projectes.
4) No necessita massa guarniments per vestir-se.
5) Sol treballar de portes endins.
6) Mai troba una bona cadira on asseure's.
7) Va perdent en el decurs de la vida.
8) Endevina que el treball la pot afeblir.
9) No necessita massa cambres on amagar-se.
10) Acaba morint sota la tirania dels diners.
Dos poemes amb Calvari i deu pensaments divins
28 Març, 2013 06:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Jesús tremolós
Quan la nit aplega,
passen les tenebres,
guanyen les cadenes,
s'acaba la festa.
Jesús tremolós
amb la llarga espera,
de sobte, té pressa,
vol fugir del tros.
Velles oliveres
rauen al tancat,
després d'un sopar,
viuen les temences.
Els nobles romans,
del tot, eixerits,
coneixen la nit,
saben el tractar.
El gran Sanedrí
no vol més profetes,
li sobren promeses,
El volen allí.
Passat un judici
curt i ensarronat,
Jesús condemnat,
tenim sacrifici.
Les ovelles
En pujar,
altra vegada,
l'escala
del pensament,
he trobat:
Jesús present
amb la creu
tan ben clavada.
I no en donen,
per entrar,
entrades
al vell Calvari,
els romans
van a diari,
allí, claven
i se'n van.
Jesús, jove Pastor,
on has deixat
les ovelles?,
em fan glatir
les més velles,
les més joves,
belen fort.
Pensaments divins
Judes presenta un quadre d'al·lèrgia als arbres.
Satanàs no es pensa afaitar les banyes.
Moisès demanarà una brúixola per a Reis.
El dia del Judici Final haurà de començar ben d'hora.
He demanat un dimoni del Real Madrid.
Un dimoni ecologista vol fer anar els televisors amb llenya.
Satanàs ha prohibit les sèries infantils.
Judes no vol veure Jesús abans de Pasqua.
Per entrar al cel, necessito el certificat de defunció.
Tomàs tampoc es creu que Jesús sigui fuster.
Dos poemes entre oliveres i deu pensaments educatius
26 Març, 2013 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les velles olives
Les velles olives
del racó del tros
ni parlen ni rumien
ni volen cançons,
massa els enemics:
valents, pobrissons,
són preada menja
d'ocells d'altres mons.
Les velles olives,
farcides de seny,
com miren i xisclen
quan arriba el vent,
és un vent cridaire,
mancat de somrís,
traginer de l'aire
ni dorm per la nit.
Les velles olives
del cavàs al sac,
del sac al molí,
com les trencaran
i ploren, com tots,
dessota les moles,
els trauran la sang,
com moren, cantant,
vestidetes d'or,
Olivera
Olivera,
del meu cor,
viu al serral
i a la plana,
de tant en tant,
encomana:
minsa pluja,
un poc de sort.
El núvol
plorar la sent
amb la veu
esgarrifosa,
voldries
tenir present,
esdevenir
bona esposa.
I l'olivera
reclama:
un vestit
pel casament,
els cabells
ben pentinats
i un capvespre
sense hivern.
Pensaments educatius
Fa cinc minuts que no riuen, avui, aprendran poc.
La conselleria oferirà cursets de paleta, cal fer reformes.
Cal fer immersió lingüística, el nas romandrà fora de l'aigua.
Ja deia jo que avui no xerraven, és diumenge.
Faré un curset de miracles, vull convertir els alumnes en corders.
He millorat el rendiment, puntuo de set a deu.
Com no callen, els deixaré xerrar una estona més.
Li he dit a la mare que cal que signi les redaccions.
Estic convençut que, algun dia, trobaran la porta.
Estaven aprenent quan he despertat.
Dos poemes irreverents i deu epitafis
24 Març, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nostre heroi
Nostre heroi,
en processó,
va prenyat
de vi barat,
com la nit
li ha donat
la feblesa
en tot el cos.
Du la dèria
del penat,
la follia
pecadora,
nostre heroi
ni dorm, adora
un Jesús
traït, confós.
Nostre heroi
tan inestable,
tan posat
a trencar el cor,
com passeja,
miserable,
del rebuig
és portador.
Ningú vol
Una tarda,
primavera,
en el Gòlgota,
encenalls,
aplegats
els vells estralls,
només tres
seran culpables.
Tots pujats
en una creu,
a cavall
de l'odi etern,
és així:
Jerusalem,
tan amarga,
tan preciosa!
Una tarda,
primavera
i la tronada
com cau,
s'ha esguerrat
el gran palau,
ningú vol
part a la festa.
Epitafis
Sóc a la caldera 78-AM.
Fins ahir, era un neguit.
Us puc endevinar el futur.
Ho sento, tinc el cap en un altre lloc.
Fins ara, no paro d'estalviar.
Per fi, he arribat!
Em va perdre, ser curiós.
Estic d'incògnit.
No paro ni per dinar.
Em queden tres Parenostres.
L'armadura
22 Març, 2013 06:04
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'armadura:
1) La composen vestits que no s'han de planxar.
2) És un dels turments i dels desconhorts.
3) Parteix del principi de la por.
4) La fan servir éssers de poca velocitat.
5) Necessita tot un ritus d'utilització i manteniment.
6) Acostuma a combinar peces resistents i mòbils.
7) Es basa en tota una estructura exterior.
8) Es manifesta prou complicada per a compartir.
9) Serveix per exaltar els deslliurament.
10) Sol acabar els seus dies en palaus o museus.
Dos poemes enmig del fred i deu pensaments divins
20 Març, 2013 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El fred
Mireu, sabeu, el fred
és el gran regne,
mana en el cel,
guanya per sempre.
Espanta els vells,
cerca els minyons,
entra a les cases,
ho emplena tot.
És mal amic
per a lluitar,
no ens deixa anar
a veure el món.
Mireu, sabeu, el fred
cerca companya,
vol una cambra
on sojornar,
ni em deixa escriure
ni puc pensar,
és el mal viure
qui em ve a trobar.
Mireu, sabeu, el fred
diu que se'n va,
és tan trapella
ni li faig cas.
L'estufa
El vent tombà
la vella olivera,
el pare la serra,
qui l'ha de menjar?
Tenim l'estufa,
enmig la saleta,
vella, pintadeta
d'un negre radiant.
M'assec i la veig
amb la boca oberta,
la mare li entra
paper i encenalls
i després la branca
d'una altra olivera
que, el passat novembre,
la neu esquinçà.
Com la mare enceta
les tardes d'hivern,
aquelles de fred,
de llapis i bossa.
A l'escola vella,
l'estufa té fred,
donem-li un poquet
de llenya per menja.
Pensaments divins
Déu estima el seu poble, però no s'hi acosta.
Jesús cerca noves paràboles a internet.
En temporades de veda marina, augmenten els pecats de carn.
Per anar a l'infern, es recomana pecar amb il·lusió.
És un dimoni malfeiner, només tempta els capvespres.
Dimoni díscol només tempta joves de divuit anys.
Per tal d'estalviar blat se suprimiran comunions.
Queda prohibit temptar si no hi ha cap advocat present.
A partir d'ara, els sants portaran corbata blava.
Jesús tornarà si prohibeixen la pena de mort.
Dos poemes prou tendres i deu pensaments educatius
18 Març, 2013 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan sigui gran
Mare,
quan sigui gran
i acabi l'escola,
vull ser enginyer
de camins i ports,
aniré, amb camions,
entre rius i planes,
menjant-me muntanyes,
fent túnels pregons.
Mare,
quan sigui gran,
sense anar a l'escola,
sense portar bossa
ni llibres ni goma,
em podré casar,
trobar una noia
bonica, formosa
com les de somiar.
Mare,
quan sigui gran
i la mar planera,
compraré una vela,
de vent, ja n'hi haurà.
Al pati de l'escola
Al pati de l'escola,
tinc els amics,
uns riuen i ploren,
són tan petits.
Al pati de l'escola,
hi ha pocs ocells,
els nens, si en veuen,
parlen amb ells.
Al pati de l'escola,
hi ha el meu amor,
és tibada, seriosa,
fa tant de goig.
Al pati de l'escola,
només hi ha crits,
com ens passa l'estona
d'un temps petit.
Al pati de l'escola,
no calen llibres
ni guixos ni gomes
ni aquells pupitres.
Al pati de l'escola,
veiem el sol,
a la classe, les ombres
vénen per tots.
Pensaments educatius
Cada cinc minuts de classe, m'hauria de confessar.
Hem fet la fotografia de classe asseguts, ara, els deslligaré.
La mare diu que, si li ensenyo bé, em portarà esmorzar.
És una regla de tres simple, és a dir, poc espavilada.
Aprendre deu ser bo, però costa empassar-s'ho.
Per a problemes d'ovella, criden el gos.
He donat dues notes, les altres les he venut.
Les classes comencen a les nou, normalment, soles.
Per a corregir l'examen, abans, canviaré les preguntes.
És un problema amb una incògnita, on s'ha amagat?
Dos poemes de trobada i deu epitafis
16 Març, 2013 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He trobat el Déu
He trobat el Déu:
en el pou pregon,
vora de la font,
en el cor mesquí,
en el dubte clar,
en el fons del mar,
en la fosca vall,
dalt la serralada,
en aquest infant
qui ni riu ni plora
ni vol ser a l'escola:
dilluns i dimarts.
I amb el savi antic
i enmig la cassola,
en el vent que vola,
en el semblant trist.
I no me'l prendran:
els fidels i ateus,
cristians o jueus,
amics o distants.
Aquest és el Déu,
Qui ens omple la bossa,
Qui calla i escolta,
Qui regna als sembrats.
Cerca'm
No desitjo, encara,
una mort planera,
el demà m'espera,
us deixo, me'n vaig.
Cercaré camins
tot enmig del bosc,
sentiré, amb els pins,
les dolces remors
i aquell esquirol
volant entre branques
i formigues magres
amb grans branquillons.
I, amb dolça pau,
fora de la festa,
ni fredor penetra
ni l'enveja em cal.
Trobaré un tresor,
dessota una branca,
amb fulles que branden
demanant el sol,
allí, dormiré
les mil i més hores,
de segur que em trobes,
cerca'm i vindré.
Epitafis
És millor que demanis hora.
Ara, si que m'han encertat el pronòstic.
Ni ho noto que sóc mort.
He aconseguit ser mort preferent.
Ahir, vaig vendre un peu.
Ho sento, no tinc cap altre cap.
Segueixo tenint els peus gelats.
Porto dies sense canviar els coixins.
Estic esperant un cop de sort.
Quant ha de durar la dieta?
L'esperit
14 Març, 2013 06:16
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'esperit:
1) Neix de la necessitat d'emprendre el vol.
2) Intenta adoctrinar i decandir la voluntat.
3) Sempre confia en trobar un cos més jove.
4) Vol fugir del pecat, però badoqueja.
5) Reconeix que li sobra el cos.
6) No sol quedar-se massa temps amb ningú.
7) Hauria de reconèixer que volar implica aterrar.
8) Sol viatjar entre paraules i reconstruccions.
9) Fa saber que la providència mai para de sorprendre.
10) Mai troba hores per acompanyar.
Dos poemes de cementiri i deu pensaments divins
12 Març, 2013 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Demano experiència
Massa paraules volant,
porten tenebres,
unes vénen, d'altres van,
omplen les terres.
Els pagesos de la seca
ni volen horts,
l'església és massa vella
per tocar a morts.
Aquest poble espetega
cada tardor,
els vilatans tenen pressa,
són perdedors.
De tard a tard, esclata
un cel feixuc,
va vestit d'escarlata,
entre remucs.
Dintre del cementiri,
ni portem claus,
la meitat amb deliri,
som tan babaus.
Demano experiència,
morts de bona casa,
més demanaria encara
a sa Excel·lència.
Els difunts
Fills de Déu,
portant la creu,
en tenim
de tots colors.
Els difunts som així:
massa amics d'un bon coixí,
massa eixuts
per haver un xic de sort.
Cada dia és un pessic
en un temps d'eternitat,
he de dir-vos, en veritat:
Com m'estimo en Manelic!
Poca feina per a fer,
sense presses ni ofici,
estimar va ser gran vici,
hem pagat de bona fe.
Al poble del cementiri,
ni agutzil ni batlle
ni cavaller ni patge
ni melangia ni vici.
Suportem bé l'atonia
de les tardes de tardor,
el brogit del brollador
de la font de la desídia.
Pensaments divins
Si voleu saber la data de defunció, consulteu la cartellera del cel.
Satanàs cercarà dimonis al mercat d'hivern.
Resta prohibit temptar els dilluns abans del migdia.
Jesús fa dos mil anys que no beu vi jueu.
Satanàs ha somiat que vivia al cel.
Tres sales de l'infern tancades per la grip.
A l'escola celestial, no hi ha exàmens de consciència.
Satanàs espera convertir sis ovelles en cabres.
Queden suprimides, al cel, les misses de difunts.
Judes farà un curset de corresponsal de banca.