Dos poemes viatjats i deu epitafis
08 Març, 2013 05:59
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Deixeu-la anar
Ni gana té
ni el vent me la marceix,
és una flor
petita, enamorada,
els ulls, també,
els té cansats i neix
un somni dolç
enmig de la rosada.
La freda mort,
avui, l'avergonyeix,
li porta veu
suau i melindrosa,
no ha tingut sort,
el monstre la colpeix
ni pot plorar
ni plorarà la rosa.
Deixeu-la anar,
vol prendre nit per dia,
com vol marxar
per raure en altra vila.
Sóc amatent
d'una nova promesa,
el son em vessa,
neva al desert.
Amor cofoi
Amor cofoi
no vagis per dreceres,
hi ha mil maneres
d'asseure's vora el foc.
Sentir glatir
la flama de la llenya,
deixar la queixa
dessota del gran llit.
Amor cofoi
no vinguis amb la por
en un hivern
perdut en primavera,
hem de gaudir,
hem de passar desperts
per eixes terres
on ni el sol navega.
Amor cofoi
allunya't del silenci,
del vell país
amb dies massa curts,
deixa'm pujar
al núvol del seguici,
tinc massa fe
per veure-ho tot perdut.
Epitafis
Venc taüt a meitat de preu.
De fet, no em tocava.
Provaré d'explicar-ho.
A la dreta, està el llibre d'instruccions.
Pagaria per estar neguitós.
Queda prohibit menjar davant del nínxol.
Puc ressuscitar amb molt esforç.
Per al Judici Final, porteu-vos una gandula.
Sento dir-vos que no m'hi veig.
Torno en acabar el rosari.