Dos poemes de cementiri i deu pensaments divins
12 Març, 2013 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Demano experiència
Massa paraules volant,
porten tenebres,
unes vénen, d'altres van,
omplen les terres.
Els pagesos de la seca
ni volen horts,
l'església és massa vella
per tocar a morts.
Aquest poble espetega
cada tardor,
els vilatans tenen pressa,
són perdedors.
De tard a tard, esclata
un cel feixuc,
va vestit d'escarlata,
entre remucs.
Dintre del cementiri,
ni portem claus,
la meitat amb deliri,
som tan babaus.
Demano experiència,
morts de bona casa,
més demanaria encara
a sa Excel·lència.
Els difunts
Fills de Déu,
portant la creu,
en tenim
de tots colors.
Els difunts som així:
massa amics d'un bon coixí,
massa eixuts
per haver un xic de sort.
Cada dia és un pessic
en un temps d'eternitat,
he de dir-vos, en veritat:
Com m'estimo en Manelic!
Poca feina per a fer,
sense presses ni ofici,
estimar va ser gran vici,
hem pagat de bona fe.
Al poble del cementiri,
ni agutzil ni batlle
ni cavaller ni patge
ni melangia ni vici.
Suportem bé l'atonia
de les tardes de tardor,
el brogit del brollador
de la font de la desídia.
Pensaments divins
Si voleu saber la data de defunció, consulteu la cartellera del cel.
Satanàs cercarà dimonis al mercat d'hivern.
Resta prohibit temptar els dilluns abans del migdia.
Jesús fa dos mil anys que no beu vi jueu.
Satanàs ha somiat que vivia al cel.
Tres sales de l'infern tancades per la grip.
A l'escola celestial, no hi ha exàmens de consciència.
Satanàs espera convertir sis ovelles en cabres.
Queden suprimides, al cel, les misses de difunts.
Judes farà un curset de corresponsal de banca.