Dos poemes prou tendres i deu pensaments educatius

18 Març, 2013 05:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Quan sigui gran


Mare,

quan sigui gran

i acabi l'escola,

vull ser enginyer

de camins i ports,

aniré, amb camions,

entre rius i planes,

menjant-me muntanyes,

fent túnels pregons.

Mare,

quan sigui gran,

sense anar a l'escola,

sense portar bossa

ni llibres ni goma,

em podré casar,

trobar una noia

bonica, formosa

com les de somiar.

Mare,

quan sigui gran

i la mar planera,

compraré una vela,

de vent, ja n'hi haurà.


Al pati de l'escola


Al pati de l'escola,

tinc els amics,

uns riuen i ploren,

són tan petits.

Al pati de l'escola,

hi ha pocs ocells,

els nens, si en veuen,

parlen amb ells.

Al pati de l'escola,

hi ha el meu amor,

és tibada, seriosa,

fa tant de goig.

Al pati de l'escola,

només hi ha crits,

com ens passa l'estona

d'un temps petit.

Al pati de l'escola,

no calen llibres

ni guixos ni gomes

ni aquells pupitres.

Al pati de l'escola,

veiem el sol,

a la classe, les ombres

vénen per tots.

 

Pensaments educatius

 

Cada cinc minuts de classe, m'hauria de confessar.

Hem fet la fotografia de classe asseguts, ara, els deslligaré.

La mare diu que, si li ensenyo bé, em portarà esmorzar.

És una regla de tres simple, és a dir, poc espavilada.

Aprendre deu ser bo, però costa empassar-s'ho.

Per a problemes d'ovella, criden el gos.

He donat dues notes, les altres les he venut.

Les classes comencen a les nou, normalment, soles.

Per a corregir l'examen, abans, canviaré les preguntes.

És un problema amb una incògnita, on s'ha amagat?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: