Dos poemes entre oliveres i deu pensaments educatius
26 Març, 2013 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les velles olives
Les velles olives
del racó del tros
ni parlen ni rumien
ni volen cançons,
massa els enemics:
valents, pobrissons,
són preada menja
d'ocells d'altres mons.
Les velles olives,
farcides de seny,
com miren i xisclen
quan arriba el vent,
és un vent cridaire,
mancat de somrís,
traginer de l'aire
ni dorm per la nit.
Les velles olives
del cavàs al sac,
del sac al molí,
com les trencaran
i ploren, com tots,
dessota les moles,
els trauran la sang,
com moren, cantant,
vestidetes d'or,
Olivera
Olivera,
del meu cor,
viu al serral
i a la plana,
de tant en tant,
encomana:
minsa pluja,
un poc de sort.
El núvol
plorar la sent
amb la veu
esgarrifosa,
voldries
tenir present,
esdevenir
bona esposa.
I l'olivera
reclama:
un vestit
pel casament,
els cabells
ben pentinats
i un capvespre
sense hivern.
Pensaments educatius
Fa cinc minuts que no riuen, avui, aprendran poc.
La conselleria oferirà cursets de paleta, cal fer reformes.
Cal fer immersió lingüística, el nas romandrà fora de l'aigua.
Ja deia jo que avui no xerraven, és diumenge.
Faré un curset de miracles, vull convertir els alumnes en corders.
He millorat el rendiment, puntuo de set a deu.
Com no callen, els deixaré xerrar una estona més.
Li he dit a la mare que cal que signi les redaccions.
Estic convençut que, algun dia, trobaran la porta.
Estaven aprenent quan he despertat.