Dos poemes entre oliveres i deu pensaments educatius

26 Març, 2013 06:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Les velles olives


Les velles olives

del racó del tros

ni parlen ni rumien

ni volen cançons,

massa els enemics:

valents, pobrissons,

són preada menja

d'ocells d'altres mons.

Les velles olives,

farcides de seny,

com miren i xisclen

quan arriba el vent,

és un vent cridaire,

mancat de somrís,

traginer de l'aire

ni dorm per la nit.

Les velles olives

del cavàs al sac,

del sac al molí,

com les trencaran

i ploren, com tots,

dessota les moles,

els trauran la sang,

com moren, cantant,

vestidetes d'or,


Olivera


Olivera,

del meu cor,

viu al serral

i a la plana,

de tant en tant,

encomana:

minsa pluja,

un poc de sort.

El núvol

plorar la sent

amb la veu

esgarrifosa,

voldries

tenir present,

esdevenir

bona esposa.

I l'olivera

reclama:

un vestit

pel casament,

els cabells

ben pentinats

i un capvespre

sense hivern.

 

Pensaments educatius

 

Fa cinc minuts que no riuen, avui, aprendran poc.

La conselleria oferirà cursets de paleta, cal fer reformes.

Cal fer immersió lingüística, el nas romandrà fora de l'aigua.

Ja deia jo que avui no xerraven, és diumenge.

Faré un curset de miracles, vull convertir els alumnes en corders.

He millorat el rendiment, puntuo de set a deu.

Com no callen, els deixaré xerrar una estona més.

Li he dit a la mare que cal que signi les redaccions.

Estic convençut que, algun dia, trobaran la porta.

Estaven aprenent quan he despertat.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: