Dos poemes de trobada i deu epitafis

16 Març, 2013 06:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He trobat el Déu


He trobat el Déu:

en el pou pregon,

vora de la font,

en el cor mesquí,

en el dubte clar,

en el fons del mar,

en la fosca vall,

dalt la serralada,

en aquest infant

qui ni riu ni plora

ni vol ser a l'escola:

dilluns i dimarts.

I amb el savi antic

i enmig la cassola,

en el vent que vola,

en el semblant trist.

I no me'l prendran:

els fidels i ateus,

cristians o jueus,

amics o distants.

Aquest és el Déu,

Qui ens omple la bossa,

Qui calla i escolta,

Qui regna als sembrats.


Cerca'm


No desitjo, encara,

una mort planera,

el demà m'espera,

us deixo, me'n vaig.

Cercaré camins

tot enmig del bosc,

sentiré, amb els pins,

les dolces remors

i aquell esquirol

volant entre branques

i formigues magres

amb grans branquillons.

I, amb dolça pau,

fora de la festa,

ni fredor penetra

ni l'enveja em cal.

Trobaré un tresor,

dessota una branca,

amb fulles que branden

demanant el sol,

allí, dormiré

les mil i més hores,

de segur que em trobes,

cerca'm i vindré.

 

Epitafis

 

És millor que demanis hora.

Ara, si que m'han encertat el pronòstic.

Ni ho noto que sóc mort.

He aconseguit ser mort preferent.

Ahir, vaig vendre un peu.

Ho sento, no tinc cap altre cap.

Segueixo tenint els peus gelats.

Porto dies sense canviar els coixins.

Estic esperant un cop de sort.

Quant ha de durar la dieta?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: