Dos poemes irreverents i deu epitafis
24 Març, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nostre heroi
Nostre heroi,
en processó,
va prenyat
de vi barat,
com la nit
li ha donat
la feblesa
en tot el cos.
Du la dèria
del penat,
la follia
pecadora,
nostre heroi
ni dorm, adora
un Jesús
traït, confós.
Nostre heroi
tan inestable,
tan posat
a trencar el cor,
com passeja,
miserable,
del rebuig
és portador.
Ningú vol
Una tarda,
primavera,
en el Gòlgota,
encenalls,
aplegats
els vells estralls,
només tres
seran culpables.
Tots pujats
en una creu,
a cavall
de l'odi etern,
és així:
Jerusalem,
tan amarga,
tan preciosa!
Una tarda,
primavera
i la tronada
com cau,
s'ha esguerrat
el gran palau,
ningú vol
part a la festa.
Epitafis
Sóc a la caldera 78-AM.
Fins ahir, era un neguit.
Us puc endevinar el futur.
Ho sento, tinc el cap en un altre lloc.
Fins ara, no paro d'estalviar.
Per fi, he arribat!
Em va perdre, ser curiós.
Estic d'incògnit.
No paro ni per dinar.
Em queden tres Parenostres.