Dos poemes enmig del fred i deu pensaments divins

20 Març, 2013 05:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El fred


Mireu, sabeu, el fred

és el gran regne,

mana en el cel,

guanya per sempre.

Espanta els vells,

cerca els minyons,

entra a les cases,

ho emplena tot.

És mal amic

per a lluitar,

no ens deixa anar

a veure el món.

Mireu, sabeu, el fred

cerca companya,

vol una cambra

on sojornar,

ni em deixa escriure

ni puc pensar,

és el mal viure

qui em ve a trobar.

Mireu, sabeu, el fred

diu que se'n va,

és tan trapella

ni li faig cas.


L'estufa


El vent tombà

la vella olivera,

el pare la serra,

qui l'ha de menjar?

Tenim l'estufa,

enmig la saleta,

vella, pintadeta

d'un negre radiant.

M'assec i la veig

amb la boca oberta,

la mare li entra

paper i encenalls

i després la branca

d'una altra olivera

que, el passat novembre,

la neu esquinçà.

Com la mare enceta

les tardes d'hivern,

aquelles de fred,

de llapis i bossa.

A l'escola vella,

l'estufa té fred,

donem-li un poquet

de llenya per menja.

 

Pensaments divins

 

Déu estima el seu poble, però no s'hi acosta.

Jesús cerca noves paràboles a internet.

En temporades de veda marina, augmenten els pecats de carn.

Per anar a l'infern, es recomana pecar amb il·lusió.

És un dimoni malfeiner, només tempta els capvespres.

Dimoni díscol només tempta joves de divuit anys.

Per tal d'estalviar blat se suprimiran comunions.

Queda prohibit temptar si no hi ha cap advocat present.

A partir d'ara, els sants portaran corbata blava.

Jesús tornarà si prohibeixen la pena de mort.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: