Dos poemes enmig del fred i deu pensaments divins
20 Març, 2013 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El fred
Mireu, sabeu, el fred
és el gran regne,
mana en el cel,
guanya per sempre.
Espanta els vells,
cerca els minyons,
entra a les cases,
ho emplena tot.
És mal amic
per a lluitar,
no ens deixa anar
a veure el món.
Mireu, sabeu, el fred
cerca companya,
vol una cambra
on sojornar,
ni em deixa escriure
ni puc pensar,
és el mal viure
qui em ve a trobar.
Mireu, sabeu, el fred
diu que se'n va,
és tan trapella
ni li faig cas.
L'estufa
El vent tombà
la vella olivera,
el pare la serra,
qui l'ha de menjar?
Tenim l'estufa,
enmig la saleta,
vella, pintadeta
d'un negre radiant.
M'assec i la veig
amb la boca oberta,
la mare li entra
paper i encenalls
i després la branca
d'una altra olivera
que, el passat novembre,
la neu esquinçà.
Com la mare enceta
les tardes d'hivern,
aquelles de fred,
de llapis i bossa.
A l'escola vella,
l'estufa té fred,
donem-li un poquet
de llenya per menja.
Pensaments divins
Déu estima el seu poble, però no s'hi acosta.
Jesús cerca noves paràboles a internet.
En temporades de veda marina, augmenten els pecats de carn.
Per anar a l'infern, es recomana pecar amb il·lusió.
És un dimoni malfeiner, només tempta els capvespres.
Dimoni díscol només tempta joves de divuit anys.
Per tal d'estalviar blat se suprimiran comunions.
Queda prohibit temptar si no hi ha cap advocat present.
A partir d'ara, els sants portaran corbata blava.
Jesús tornarà si prohibeixen la pena de mort.