Dos poemes amb solitud i deu epitafis
23 Novembre, 2012 05:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mon deler
No cal ni dir
que ma feblesa
és la mà estesa
del bon morir
i ma tendresa
no porta pressa
de tal eixir.
Un cos poruc,
virtuós de somni,
cerca un dimoni
cansat, eixut,
estic perdut
ni fantasia,
a casa crida
ni vol saber,
és mon deler
seguir la vida:
llarga, avorrida,
amb solitud.
Quatre gats
Massa cases,
amples cambres
on parar
i on dormir,
els pagesos
ens deixaren,
oblidaren,
han fugit.
Els carrers,
del tot malmesos,
ben estesos,
oblidant
i nosaltres,
els promesos,
sempre ofesos,
hem marxat.
En el cel,
els quatre gats,
empipats,
juguen ben junts,
a la terra,
sense guerra,
va guanyant
la solitud.
Epitafis
Nínxol en obres, disculpin les molèsties.
Porto un dia que ni sé on tinc el cap.
He sortit a posar-me la perruca.
Abans de les set, no hi seré.
He deixat el nínxol obert.
És el primer mes que no pago lloguer.
Si heu de pregar, de pressa!
No estic mort de miracle.
Tingueu fe, però sou al llistat.
Anul·leu la visita al metge.