Dos poemes de nit i deu pensaments educatius
17 Novembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nit arriba
L'estiu s'esmuny,
prepara la tardor,
amb els ruixats,
vell somni es desperta,
cansat el sol,
com prem el pas,
se'n vol anar,
cap terra és casa seva.
Com ve la nit,
sense aturar,
i la jove l'oreneta,
somia el gran volar,
al sud, li cal marxar,
el fred li dóna pressa.
Els camps mullats,
cremats i despullats
ploren sa pena.
La nit arriba,
trobant la vella,
esmorteïda,
enmig d'un curt sopar.
La nit
Sabeu, li he dit al sol
que, avui, no porti pressa,
la vila està deserta,
la pluja ho buida tot.
El sol poc que m'escolta,
com fuig cap al castell,
com creix la nit, com creix,
aplega a la finestra.
Calmat el vent de dalt,
la fulla esblaimada,
tardor, altra vegada:
On has posat els anys?
Canvio el gran sol
per la bombeta grossa,
com va prenent la fosca
el regne de claror.
La nit, la nit sabeu
em porta melangies,
em va prenent els dies,
els riures, el jugar.
Pensaments educatius
L'excursió va ser profitosa, em van deixar a peu.
Tenen prou llibres per no sortir volant.
Quan aproven, podran deixar de saludar.
No ho han descobert: És millor escoltar que aprendre.
És una classe eficient, parlen tots alhora.
Abans, amb guix, es fixaven els coneixements.
He perdut per un a vint-i-cinc.
El curs va bé, segueixen molestant.
Un dels deixebles vol ser mestre, es diu Jesús.
Si tenen germans valents, els dono tres punts.