Dos poemes divins i deu pensaments educatius
09 Novembre, 2012 07:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com canta el déu
Com canta el déu
i l'home plora,
com perd la dona:
casa i hereu,
puix no sabeu:
on és el regne?,
on no hi ha ombra?
I tots, ensems,
somiem feliços,
voltats d'anissos
i de volers,
pobres obrers
qui mengen pedra,
no hi ha res més.
Com canta el déu
dolça cançó,
a l' alturó,
no hi ha ni creu,
som tan hebreus,
amb tanta gana,
sense remei.
Tot pujant
Tot pujant
per una escala
que demana
anar al cel,
us diré:
Feu mala cara,
esblaimada,
blanca com neu!
Tot pujant
per la drecera,
donant palla,
prenent gra,
us deixo,
porucs encara,
massa dèries
per fruitar.
I els déus,
de tot divins,
troben pins
on sojornar.
Pensaments educatius
No tinc massa fe, l'he canviat per un poc d'esperança.
Els alumnes em contesten, no trobo cap motiu.
He trobat un alumne dolent, no me l'han canviat.
No poden aprendre, els he apagat els llums.
No tenen nivell, tot i així, funcionen.
Aplego d'hora, la pissarra encara no estava presentable.
Tot seguint la classe, arribarem a la teulada.
He posat les notes, no n'he encertat ni una.
Els déus no ploren, saben que no tindran consol.
Estic content, la natura els farà savis.