Dos poemes ebris i deu pensaments divins
19 Novembre, 2012 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vint-i-quatre hores
Cansada la nit,
desada fortuna,
em queda l'engruna,
parla l'esperit.
El vi és amable,
gasiu i gelós,
tan negre de cos,
tan fort, tan culpable.
L'ampolla es buida,
el cos com trontolla,
s'enlaira i es troba
enmig la despulla.
Benvolgut país
carregat de monstres,
d'homes prou mediocres
per viure la nit.
I després, les tornes:
suor i maldecap,
monstres m'han deixat
vint-i-quatre hores.
Deixeu-me
Per tenir ampolla,
recorro mig món,
els homes som bons
quan la dona plora.
Sent tan mentider,
mai hec veritats,
pena i vanitats
són collites primes.
Al regne faldut,
on tinc mon glatir,
he begut el vi,
el vi he begut.
Com m'agafen sempre
deliris de rei,
deixaré la llei
als homes de fe.
Buidaré una ampolla
sense respirar,
deixeu-me marxar,
ho tinc tot venut.
Pensaments divins
Podria ser sant si enganyés a cent fidels.
Es prega no passar per la zona de miracles.
Noè vol un altre diluvi sense familiars.
Goliat ha demanat a David una fona.
He vist Samsó parlant amb Hèrcules.
Déu estudia anys de deu mesos.
Satanàs aconsella a Déu sobre plats de rostits.
Es prega, als sants, que passin a recollir les aureoles.
Per cada tres pecats de carn, regalen sals de fruites.
Aquest dimoni no veu massa, està temptant tots els xiprers.