Dos poemes amb núvols i deu epitafis
15 Novembre, 2012 07:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un núvol
Com calla, el vent,
dessota el núvol,
els arbres vells
demanen pau,
aquest desert
es va fent gran,
el verd es perd
sota un cel blau.
No tinc res més
que un sol qui crema,
llença el gran foc
muntanya avall,
el pastor esclata,
plora l'ovella,
una poncella
se'n vol anar.
També, demà,
vindrà la pressa,
un núvol negre
esclatarà.
Nostre núvol
Meravelles de pagès
tot mirant a les estrelles,
en el poble, només velles,
vora el foc, fent el sopar.
I singlota el fumeral
mentre plora un foc feixuc,
en el carrer, ni remuc,
a la plaça, vent de dalt.
Com un núvol esquifit
apareix a la contrada,
vindria a fer batalla
si trobés un enemic.
Però passa un xic de temps,
no té or ni fantasia,
nostre núvol ho sabia:
Poc que mullaré eixa gent!
A poc a poc, recomença
el camí que du a ciutat,
massa joves han marxat
per quedar-se i fer una festa.
Epitafis
Queda prohibit treure la pols.
L'hora punta és quan tornen els fantasmes.
Ja tinc diners per operar-me el nas.
Canvio ull de vidre per orella de plàstic.
He guanyat el concurs de porucs.
Ja ve la mare amb la carmanyola.
Potser m'hauria d'acomiadar.
Necessito un braç de segona mà.
Afanyeu-vos a comprar el nínxol.
Estic que mossego.