Dos poemes amb difunts i deu pensaments educatius
01 Novembre, 2012 06:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Acaba la vida
Acaba la vida
vora el daltabaix,
es tanca el calaix,
el clam amb la crida
i deixa el dolç cor
l'empresa ferrenya,
com clou, l'espardenya,
el camí agredolç.
L'heroi, ben cofoi,
enceta la gerra
d'un vi sense enveja
prou guanyat a pols.
Les hores són dolces,
suaus, complaents,
rellotges galdosos
recullen el temps.
Acaba la vida,
defuig el saber,
el treball s'oblida,
s'oblida i es perd.
Em porta al cel
Darrere dels sacrificis,
de les bones intencions,
s'aixequen els alturons
tot amagant els cilicis.
El regne és més a prop
i més dolça la fortuna,
com les nits, una a una,
han de portar-me la sort.
Amb un cor, que es cansa,
vindrà el sol de mitjanit,
portarà nou esperit
sense ordre ni recança.
Com la porta regalada
em donarà franc el pas,
altra porta no hi ha al mas
més bonica i més galana.
El riure, em porta al cel,
passejant damunt la barca,
tragina la vella Parca
quan és dolça com la mel.
Pensaments educatius
No callaré, encara no he trobat la raó.
Estic disposat a perdre el coneixement, algú el trobarà.
No tinc ganes d'entrar, però he de sortir.
Els nens creixen, els gegants ja no vénen.
Porto llibres a la classe, de segur que ells no vindrien.
Estic avaluant un alumne, em falten massa peces.
He pensat que saben com els enganyaré.
La classe era pesada, havia tombat massa déus.
Tinc tres alumnes nous, els altres són pinyons.
Vull anar a la classe, vull estar classificat.