Dos poemes amb difunts i deu pensaments educatius

01 Novembre, 2012 06:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Acaba la vida


Acaba la vida

vora el daltabaix,

es tanca el calaix,

el clam amb la crida

i deixa el dolç cor

l'empresa ferrenya,

com clou, l'espardenya,

el camí agredolç.

L'heroi, ben cofoi,

enceta la gerra

d'un vi sense enveja

prou guanyat a pols.

Les hores són dolces,

suaus, complaents,

rellotges galdosos

recullen el temps.

Acaba la vida,

defuig el saber,

el treball s'oblida,

s'oblida i es perd.


Em porta al cel


Darrere dels sacrificis,

de les bones intencions,

s'aixequen els alturons

tot amagant els cilicis.

El regne és més a prop

i més dolça la fortuna,

com les nits, una a una,

han de portar-me la sort.

Amb un cor, que es cansa,

vindrà el sol de mitjanit,

portarà nou esperit

sense ordre ni recança.

Com la porta regalada

em donarà franc el pas,

altra porta no hi ha al mas

més bonica i més galana.

El riure, em porta al cel,

passejant damunt la barca,

tragina la vella Parca

quan és dolça com la mel.

 

Pensaments educatius

 

No callaré, encara no he trobat la raó.

Estic disposat a perdre el coneixement, algú el trobarà.

No tinc ganes d'entrar, però he de sortir.

Els nens creixen, els gegants ja no vénen.

Porto llibres a la classe, de segur que ells no vindrien.

Estic avaluant un alumne, em falten massa peces.

He pensat que saben com els enganyaré.

La classe era pesada, havia tombat massa déus.

Tinc tres alumnes nous, els altres són pinyons.

Vull anar a la classe, vull estar classificat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs