Dos poemes a Sant Joan i deu pensaments divins
17 Juny, 2012 09:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nit de Sant Joan
Enceta l'estiu
la lluna poruga
ni vol altra muda
ni vol altre niu.
El sol, tan cansat
de llevar-se d'hora,
voldria, ho prova,
ser l'enamorat.
I per l'ample cel,
sota l'infinit,
navega, amb delit,
el príncep fidel.
Com llença el seu raig,
com veu, a la vora,
el pagès que prova
tot el camp segar.
I surt, tafaner,
per trobar: el mussols,
el gats cridaners,
les sínies, els horts.
I, a la lluna jove,
la troba ballant,
damunt la foguera,
la nit de Sant Joan.
El dimoni
Sant Joan,
amic de tots,
troba la nit
massa llarga,
al capvespre,
fan corranda:
les noies
amb els minyons.
Cadascú
ha de portar
embalum
per a fer flama,
una foguera
a la plaça,
quatre fustes,
dos cartons,
el dimoni,
disgustat,
vol, a la nit,
prendre mida,
Sant Joan
com el convida
a fugir,
fer mitja part.
La coca
amb el moscatell,
faran
el pont de la nit,
el dimoni
ha acabat:
el cap cot,
socarrimat.
La vetllada
passa tota,
han fugit:
neguits i pors,
Sant Joan
riu i singlota,
Llucifer
perd altre cop.
Pensaments divins
Déu només té un Fill, es va cansar prompte.
Estic inscrit a un curset de miracles.
Jesús espera un bon any de vi per tornar.
Sant Josep feia taules, a Moisès li donaven.
La guerra era santa, es matava sense ofendre.
Han canviar les portes del cel, ara, són de xocolata.
Déu s'ha compromès a fer el nivell D de català.
Si he de morir en pecat que sigui per un bon motiu.
Satanàs està estudiant un pla de rebaixes.
Judes es va enfadar perquè Jesús no el va deixar acabar de sopar.