Dos poemes amb pobres i deu epitafis
13 Juny, 2012 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mon tarannà
Per ser tan ric,
amb gran fortuna,
trobo la lluna
prop del coixí.
L'avinentesa
ho porta tot:
la gran bellesa,
tres coves d'or.
I com em creixen
els mendicants,
els vilatans
de tot el regne.
Com van guanyant,
les grans virtuts,
a l'aixopluc
de les bondats.
Home tan dolç
no has de trobar,
sóc l'endemà,
l'ahir i el tot.
Sóc tan esvelt
com porc senglar,
mon tarannà
aplega al cel.
Els pobres
Els pobres, sabeu,
ni tenen idees
ni volen princeses
ni lluna de mel.
Són tan ordinaris,
tan fets a l'esforç
que ni ve d'un tros
el preu del salari.
Així, ben eixuts,
amb la cara negra,
dormen a taverna
després de beguts.
I viuen dempeus
i dempeus dormen
com parlen i ploren,
com seran hereus
d'una meravella,
escrita en el cel,
desfeta la fel,
closa la parpella.
Els pobles dominen
pel damunt de tot,
el si de la cort,
menjant mentre criden.
Epitafis
Una altra vida, si us plau!
Us recomano tranquil·litat.
He vingut per l'anunci.
Si veniu demà, us convido!
Necessito un cotxe de difunts.
Us proposo un negoci!
No et penso tornar a veure.
Si heu de tornar, porteu cervesa!
Ni us ho podeu imaginar.
Si puc, em casaré demà.