Dos poemes per la mar i deu epitafis
28 Juny, 2012 07:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El regne
I, si pogués,
les ones menaria
des de trenc d'alba,
quan el somni és profund,
agafaria
les ganes de la barca
i les duria,
al fons, ben lluny del far.
No tinc res més
que pau i melangia,
el riure estrany
d'heroi entremaliat,
de tant en tant,
suporto la follia,
minsa alegria
al regne de la mar.
Ella m'espera,
ho fa com cada dia
i cada vespre
quan ve per despertar.
La barca nova
Cansats els peixos,
feixucs de tant menjar,
he posat, d'hora,
el fet de demanar.
Cansades ones,
cansades de callar,
xisclen a estones,
després, se'n van.
La mar serena,
el cabell fosc,
la lluna plena
com me l'amaga el bosc.
La barca nova
no em dirà res,
té tants amics,
com pot triar,
entre estrelles,
com parla el vent,
parla, de pressa,
parla i corprèn.
Epitafis
En morir-me, vaig tenir l'ensurt.
De fet, viatjo en un cendrer.
M'han fet tres misses, no he pogut assistir-ne a cap.
El mossèn va dir que aniria al cel, és tan optimista.
Amb quatre dents més, seria una altra cosa.
Si no m'afanyo, faré tard a l'enterrament.
El sermó va ser bonic, no recordo què va dir.
Tres morts més i guanyo la porra.
No patiu, morir-se no cansa.
Si us
plau, una mica de conversa.