Dos poemes pobres i deu pensaments educatius
07 Juny, 2012 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He deixat
He deixat,
rierol enllà,
els somnis
i sacrificis,
després l'eina
per aprendre,
entre amics,
els grans negocis.
He deixat
el bon banquer
tot pensant
en fer promeses,
les riqueses
ben esteses
i un dormir:
tranquil, lleuger.
He deixat
el menjar bé,
endrapar
menjars galdosos,
m'han donat
només els ossos
i m'han dit:
Tens bona part!
Vull
Poseu-me, pare,
un cove de volers,
les ganes, els sabers
i, de mil flors, llur flaire.
Deixeu-me, pare, anar
on dormen els vençuts,
amb palla i aixoplucs
dessota del pi gran.
Poseu-me, pare, un món
on somio el tenir,
no voldria morir
sense menjar torrons.
Si val massa fortuna
i no és per a mi,
només he de tenir
bon sol i mitja lluna.
Si no hi ha res més,
vull deu d'una aigua fresca,
brisa sense tempesta
i un bosc cercant el verd.
Pensaments educatius
Demà començarem els números enters, no sé quant duraran?
El més espavilat de la classe assegura que no poden haver tres nombres primers.
Quan gira la terra entorn del sol espera guanyar color.
Podeu seure i fer servir les cadires.
Tinc mètodes, però ningú diu quin és el bo.
Abans, per comptar, feia servir mongetes, però se les menjaven.
Estic content, contesto les preguntes abans que ells.
Aprenen tant, quan tindran gana?
Acabat el curs, he perdut una altra guerra.
Eren notes altes, cap alumne arribava.