Dos poemes amb ratlles i deu pensaments educatius
30 Juny, 2012 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Per escriure
Per escriure,
necessito:
una ploma,
un tinter,
un somni
de mariner
i una barca
amb blanca vela.
Per escriure,
necessito:
bona llum
del vell cresol,
un sentiment
perdedor
i una taula
on seure sol.
I si vénen
les paraules,
necessito:
el lligar-les,
comprometre'm
en guardardar-les,
acollir-les
i endreçar-les.
Quatre ratlles
La bona deessa
diu que, avui,
em portarà
per un regne
sense espasa,
sense llança,
sense fel.
Un regne
on treballar,
on s'esberlen
les presons,
on es canten
mil cançons,
sense lliçons,
sense febre.
Quatre ratlles
on s'explica
que somiar
no tindrà dol
ni viurà
qui té consol
ni s'aprén
de l'enganyifa.
Pensaments educatius
Aquesta setmana, porto tres dilluns seguits.
No sé perquè m'escolten, dec emetre en altra freqüència.
No es queixen perquè cansa.
No sé si Jesús va aconseguir aprovar cap deixeble.
Els he dit que tenia un dubte i han regirat tota la classe.
Em portaran quatre ordinadors, no sé quants alumnes em sobraran.
Posaria un examen, però he de trobar un lloc adient.
Resten sense portar, són tan pobres.
He demanat un vas d'aigua, ara, demanaré aigua.
Quants alumnes fan falta per poder volar?
Dos poemes per la mar i deu epitafis
28 Juny, 2012 07:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El regne
I, si pogués,
les ones menaria
des de trenc d'alba,
quan el somni és profund,
agafaria
les ganes de la barca
i les duria,
al fons, ben lluny del far.
No tinc res més
que pau i melangia,
el riure estrany
d'heroi entremaliat,
de tant en tant,
suporto la follia,
minsa alegria
al regne de la mar.
Ella m'espera,
ho fa com cada dia
i cada vespre
quan ve per despertar.
La barca nova
Cansats els peixos,
feixucs de tant menjar,
he posat, d'hora,
el fet de demanar.
Cansades ones,
cansades de callar,
xisclen a estones,
després, se'n van.
La mar serena,
el cabell fosc,
la lluna plena
com me l'amaga el bosc.
La barca nova
no em dirà res,
té tants amics,
com pot triar,
entre estrelles,
com parla el vent,
parla, de pressa,
parla i corprèn.
Epitafis
En morir-me, vaig tenir l'ensurt.
De fet, viatjo en un cendrer.
M'han fet tres misses, no he pogut assistir-ne a cap.
El mossèn va dir que aniria al cel, és tan optimista.
Amb quatre dents més, seria una altra cosa.
Si no m'afanyo, faré tard a l'enterrament.
El sermó va ser bonic, no recordo què va dir.
Tres morts més i guanyo la porra.
No patiu, morir-se no cansa.
Si us
plau, una mica de conversa.
L'escarni
26 Juny, 2012 08:52
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'escarni:
1) És el pare adoptiu de la mediocritat.
2) Neix de la desfeta dels déus.
3) És la millor collita d'un poble envejós.
4) Només necessita un escamot de xerraires.
5) És el gran resultat de la indolència.
6) Serveix per bellugar les neurones senzilles.
7) Hauria de ser curt i poc acarnissat.
8) És un dels pecats greus.
9) No acostuma a treballar amb massa llum.
10) Demana morir després de la desfeta.
Dos poemes desenfeinats i deu pensaments divins
24 Juny, 2012 06:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Anar perdent
Valent el sol,
la pluja escadussera,
sense remei,
em va guanyant la son,
avui vindré,
sortint de casa meva,
per a lluitar,
contraure l'ocasió.
Són tantes hores
de no voler fer feina,
d'anar perdent
les regnes, el meu nord,
algú dirà:
possiblement s'ha mort,
no el contradiu,
potser tindrà raó,
més val fugir
que acaronar la sort.
Possiblement
Deixeu-me anar
al regne de la son
on no han d'entrar
els nobles feiners,
possiblement,
arribaré primer
per conquerir
el deure d'anar fent.
És el treball
el si de ma misèria,
és ma platxèria
el jeure i oblidar,
hi ha massa cel
al cim, muntanya enllà,
on no hi ha més
que restes d'una cleda.
Però és així
i, de prou lluny, m'agrada
tan eixerit,
de tan poca conversa.
Pensaments divins
Jesús presenta al·lèrgia a tot tipus de creus.
Déu manifesta dificultat en resoldre problemes de temps.
Satanàs presenta símptomes ecològics, vol treure ferro de les forques.
Sant Pere tancarà les portes del cel els dilluns pel matí.
Noè prefereix un segon diluvi de vi.
Els Divendres Sants seran de portes obertes en tot l'infern.
Possiblement aniré al cel, a l'infern, no hi ha places.
Procuraré mirar la web celestial abans de pecar.
No és just que hagi de pujar al cel amb regional.
Adam mai tria pastís de poma.
Dos poemes de nit i deu pensaments educatius
22 Juny, 2012 06:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vindrà la nit
Vindrà la nit
quan aquest sol es cansa
i cerca, a terra,
el regne de la por
i, res a fer,
hauré perdut la guerra,
el sol em deixa,
dirà que no pot més.
Tancat el cercle,
recorrerà la lluna
els amples camps
on dormen els estels
i no caldrà
ni moure cap engruna,
és així com
el somni arriba i creix.
Vindrà la nit,
espero la visita,
el cos la sol·licita:
La pau del noble llit!
Com la nit trascola
En el cel, estrelles,
en el llit, llençols,
en el poble, velles,
flors en els balcons.
Com les joves miren
el fons del carrer,
esperen, deleren,
no perden la fe.
Els nuvis vindran,
ells han de venir,
mossos i estudiants
han de ser fadrins.
Com riu la farola
i prega per tots
ni la llum li sobra
ni li manca el cor.
Com la nit trascola
entre els vilatans,
quatre són de fora,
la resta, cristians.
Pensaments educatius
És difícil que, a sisè, entenguin el número vuit.
Estan fent lectura, no necessiten res més que una finestra.
Només tinc vint feres i no cents.
Atenció, atenció..., la lliçó començarà en cinc minuts.
Els tests d'intel·ligència els tenim a la terrassa.
El noi és superdotat, espero que no s'encomani.
Trenta anys a l'escola i encara no sé on amagar-me.
Com a segon pare, és normal que no em facin cas.
Acabo de saber que tampoc passaré de curs.
Estic en una errada i m'hi trobo bé.
Dos poemes per a Sant Joan i deu epitafis
20 Juny, 2012 06:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nit lleugera
Un jorn feixuc,
la nit lleugera
i mil fantasmes
van grinyolant,
el sol roent
ni cau ni passa,
com van els dies
del tot gronxant.
Cerquen les pors
les grans dreceres,
entre tenebres,
vénen i van,
cap al capvespre,
com desfaig casa,
cerco a les golfes:
fustes i draps.
La nit més curta
és a la vora,
el foc espera,
nit de Sant Joan.
Volem revetlla
Hem regirat:
tot el poble,
hem demanat:
fustes, cartrons,
a poc a poc,
fem la muntanya
i, cada vespre,
creix i fa goig.
És Sant Joan
home d'empenta,
de ser present,
tenir valor,
com els dimonis
ni se l'escolten,
només rondinen,
ho volen tot.
Com encendrem
la gran foguera,
prendrem la coca
i el moscatell,
quan ja s'acabi,
volem revetlla,
la nit és curta
ni força té.
Epitafis
Per fi, estic sol.
La dona vindrà quan pugui.
He anat al cel a arreglar papers.
Compte amb les espelmes.
Demà parlaré del dejuni.
No em moc perquè m'ho han manat.
Moriu-vos i no perdéssiu els papers.
Si has de venir, envia'm un missatge.
Vaig morir sense avisar els parents.
Necessito metge de guàrdia i certificat de defunció.
La digestió
19 Juny, 2012 07:21
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La digestió:
1) Acosta l'home als éssers necessitats.
2) No té hores ni esbarjo.
3) Dubta de la saviesa humana.
4) Suporta les nostres dèries de possessió.
5) Somia en jorns de dejuni.
6) Té manifestes disputes amb el cervell.
7) Necessita llengües prou exigents.
8) Passeja per un camí que s'allarga i escanya.
9) Demana, al cap, que deixi de pensar.
10) Es manifesta amb missatges aeris.
Dos poemes a Sant Joan i deu pensaments divins
17 Juny, 2012 09:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nit de Sant Joan
Enceta l'estiu
la lluna poruga
ni vol altra muda
ni vol altre niu.
El sol, tan cansat
de llevar-se d'hora,
voldria, ho prova,
ser l'enamorat.
I per l'ample cel,
sota l'infinit,
navega, amb delit,
el príncep fidel.
Com llença el seu raig,
com veu, a la vora,
el pagès que prova
tot el camp segar.
I surt, tafaner,
per trobar: el mussols,
el gats cridaners,
les sínies, els horts.
I, a la lluna jove,
la troba ballant,
damunt la foguera,
la nit de Sant Joan.
El dimoni
Sant Joan,
amic de tots,
troba la nit
massa llarga,
al capvespre,
fan corranda:
les noies
amb els minyons.
Cadascú
ha de portar
embalum
per a fer flama,
una foguera
a la plaça,
quatre fustes,
dos cartons,
el dimoni,
disgustat,
vol, a la nit,
prendre mida,
Sant Joan
com el convida
a fugir,
fer mitja part.
La coca
amb el moscatell,
faran
el pont de la nit,
el dimoni
ha acabat:
el cap cot,
socarrimat.
La vetllada
passa tota,
han fugit:
neguits i pors,
Sant Joan
riu i singlota,
Llucifer
perd altre cop.
Pensaments divins
Déu només té un Fill, es va cansar prompte.
Estic inscrit a un curset de miracles.
Jesús espera un bon any de vi per tornar.
Sant Josep feia taules, a Moisès li donaven.
La guerra era santa, es matava sense ofendre.
Han canviar les portes del cel, ara, són de xocolata.
Déu s'ha compromès a fer el nivell D de català.
Si he de morir en pecat que sigui per un bon motiu.
Satanàs està estudiant un pla de rebaixes.
Judes es va enfadar perquè Jesús no el va deixar acabar de sopar.
Dos poemes de son i deu pensaments educatius
15 Juny, 2012 05:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La son
Si tinc la son
i manca l'alegria
i, anant confós,
segueixo el meu camí,
he de trobar,
de sobte, la follia,
aquell batec
d'un cor qui viu amb mi.
Així, a l'engròs,
tots dos saltironant,
aplegarem
al regne de les flors,
ens asseurem
dessota del vell om
i cridarem
tan sols per a cridar.
Si tinc la son,
deixeu-me el dormir,
de tant de viure,
vull començar a morir.
Tenir son
Encara vénen
els maleïts fantasmes
a regalar-me
un gran polsim de por,
viure a les fosques
podria ser millor
car no veuràs
ni savis ni tanoques.
Encara porten,
al regne, malentesos,
aquells prohoms
capciosos, importants,
voldria ésser,
de fet, prou benestant
per tenir son
i amples llits estesos.
Dormir seria
la pau del meu occit,
porto el meu cos,
el porto, ho he dir.
Pensaments educatius
He posat respostes obertes, sis s'han constipat.
Tinc tres alumnes ecologistes, els sento venir.
Assoleixo que la seva prioritat és anar al servei.
Tenen raons convincents i poden ferir.
He posat tres excel·lents, no sé qui els té.
Podria aprovar-lo, però volia conèixer els seus pares.
Havien de repetir fins que arribà l'inspector.
De fet, totes les respostes mereixen un respecte.
La classe no va ser satisfactòria, només vuit es van adormir.
Estan al segon nivell de concreció, dubto en respiri cap.
Dos poemes amb pobres i deu epitafis
13 Juny, 2012 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mon tarannà
Per ser tan ric,
amb gran fortuna,
trobo la lluna
prop del coixí.
L'avinentesa
ho porta tot:
la gran bellesa,
tres coves d'or.
I com em creixen
els mendicants,
els vilatans
de tot el regne.
Com van guanyant,
les grans virtuts,
a l'aixopluc
de les bondats.
Home tan dolç
no has de trobar,
sóc l'endemà,
l'ahir i el tot.
Sóc tan esvelt
com porc senglar,
mon tarannà
aplega al cel.
Els pobres
Els pobres, sabeu,
ni tenen idees
ni volen princeses
ni lluna de mel.
Són tan ordinaris,
tan fets a l'esforç
que ni ve d'un tros
el preu del salari.
Així, ben eixuts,
amb la cara negra,
dormen a taverna
després de beguts.
I viuen dempeus
i dempeus dormen
com parlen i ploren,
com seran hereus
d'una meravella,
escrita en el cel,
desfeta la fel,
closa la parpella.
Els pobles dominen
pel damunt de tot,
el si de la cort,
menjant mentre criden.
Epitafis
Una altra vida, si us plau!
Us recomano tranquil·litat.
He vingut per l'anunci.
Si veniu demà, us convido!
Necessito un cotxe de difunts.
Us proposo un negoci!
No et penso tornar a veure.
Si heu de tornar, porteu cervesa!
Ni us ho podeu imaginar.
Si puc, em casaré demà.