Dos poemes de cucs i deu pensaments divins
02 Juny, 2011 10:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Massa peus
Pare ou
em foragita,
és la vida
qui m’empeny.
Massa peus
per trontollar,
caminar
és prou planer.
Vaig per terres
prou polsoses,
mig galdoses,
complaents.
Només veig
les fronteres
en carreteres
de quitrà,
allí, penso,
allí, noto,
m’esvaloto,
vull marxar.
A la por,
m’arrodoneixo,
com pateixo
ser tan gras,
però menjo,
sense pressa,
en cada herba,
tinc un plat.
Dolça vida
em pertoca,
sóc riallota
dels infants,
els més grans
com em miren
com s’esmussen
és el que hi ha.
Sóc feliç
Aprenent
de sabater,
no sabré
com adobar-les.
Massa peus
per caminar?
Descansar
no porta febre.
Silenciós,
benestant,
ben semblant
a la brancada.
Tinc per arbre
mon casal,
per mirar,
hauré la plana.
Sóc feliç
inapetent,
prou esquerp,
per ser bo.
Altrament,
pensa la gent:
És pudent
no es sap banyar!
Però el Déu,
m’ha fet així:
poruc, tranquil,
més tou que un be.
Pensaments divins
Ara, aniré a l’infern a perdre una mica de fe.
Satanàs està preocupat per la crisi: Pecaran menys?
Tinc ganes d’anar a l’infern, es presenta un hivern fred.
He estat cent anys a l’infern, ara, estic de vacances.
Vaga de tècnics d’ascensor, utilitzin l’escala de Jacob.
Déu i Satanàs canviaran els papers cada trimestre.
Satanàs diu que, si no pequen més, haurà de tancar tres sales de calderes.
Si el pecat és massa gros, es podrà compartir.
Déu repartirà la gràcia en fila de tres.
La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb els desconeguts!