Dos poemes entre figueres i deu pensaments educatius
10 Juny, 2011 10:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dues figueres
Dues figueres molt galanes,
enmig de la plana estant,
discuteixen si els humans
són dolents o miserables.
La vella diu a la jove:
Mira, deixem-ho anar,
la calor ens ve a molestar
i no sortirem de pobres!
Però la jove defensa
un sentiment enfortit:
Els homes són afeblits,
mai cercaran la noblesa!
La vella li explica històries
de la voreta del foc,
de prendre part en el joc,
de somnis i de cabòries.
La jove veig com s’escalfa,
farà créixer tot el fruit,
descansarà enmig del buit,
formarà part de la faula.
Un donzell
Prop la font, hi ha una figuera
tan alta com un castell,
sota d’ella, hi ha un donzell
que somia en ser princesa.
La figuera orgullosa
no accepta tal tarannà,
el donzell voldria anar
a la guerra de la rosa.
Lluitaria amb un vestit
fet de seda i d’organdí,
amb espasa d’un or fi,
amb lluna de mitja nit.
La figuera està que crema
vol al donzell aixafar,
però un roure li parlà
de la pau de nostra terra.
Les paraules han fet cove,
la geganta s’entendreix,
mireu el donzell com creix
tan ben plantat i tan noble.
La batalla fou lleugera,
cap fulla es despentinà,
nova albada despertà,
trobà dormint la figuera.
Pensaments educatius
L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!
Estan aprenent que els llibres no mengen.
Proveu d’endollar-los els ulls al cap.
Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.
Ara, hauria de venir: Podeu seure!
Si hem de tornar a pensar, malament!
Si xerren més de tres, intentem fer una coral.
No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.
El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.
He començat la classes després de desar els àngels de la guarda.