Dos poemes entre rucs i deu epitafis
07 Juny, 2011 08:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dissortat amor
Brama el ruc, prou insolent,
envoltat de sàvia gent
dessota de l’ample pont.
Cada remuc és un cant,
salvatge, inversemblant,
anuncia el seu dolor.
La somera va partir,
un dilluns pel dematí
lligada dalt del camió.
Anava cap a ciutat,
no cal dir com s’ha acabat,
aquest dissortat amor.
Pasturaven dolços prats,
estaven enamorats,
a l’estiu, a la tardor.
Però l’amo envelleix,
la somera ho sofreix:
ha de partir sense sort.
Si fóra ruc
Pare, si fóra ruc,
sense casa ni aixopluc,
viuria enmig del vent.
Allí, diuen que la gent,
té galdós el pensament,
massa volen ser sabuts.
Pare, si un ruc jo fóra,
no guanyaria altra cosa
que aplegar a ser feliç.
Allí, voltat de somrís,
viuria mon paradís
farcit de pau i fermesa.
Pare, ruc he de ser,
per gaudir l’avinentesa:
Ho seré, no tinc pas pressa!
Epitafis
He oblidat a qui devia diners.
Estic fet pols!
M’han demanat que em quedi.
Necessito, urgentment, la manicura.
M’han pres el pèl.
He vingut perquè m’avorria.
Estic mort per un dia.
M’estic fent a la idea.
He de suportar els comentaris?
He mort per canviar.