Dos poemes per al foc i deu epitafis

18 Juny, 2011 08:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El gran foc


Arriba el dia

on el sol va

pel camí llarg,

fort i llunyà.

Llavors la lluna

com l'escridassa,

és juny i passa

sense parar.

La gent senzilla

xiscla i es mou,

la fruita troba

el temps més dolç.

Aplega festa

massa important,

la bruixa esclata,

vol prendre part.

Els homes vells

són sabedors,

cerquen les fustes

per fer el gran foc.

Les cases volen

un xic de fred,

però no piulen,

no diuen res.


Els fantasmes xisclen


A la plaça del davant,

hi haurà foguera,

dolça coca de Sant Joan

sarau i festa.

Les joves trobaran nuvi,

està manat,

els joves seran promesos,

faran la part.

A la plaça del darrere,

reviu l'enyor,

la velleta prega

sense cap sort.

Els fantasmes riuen,

tot d'amagat,

esperen passar nit

fugint del Sant.

Però el foc s'encén,

vénen els fums,

els fantasmes xisclen,

fugen al punt.

 

Epitafis

 

Acabo de perdre una orella.

He d’anar a l’infern, necessito crema.

He mort en pecat, però me’l volen prendre.

Vaig demanar hora per morir a les sis.

Estic disposat a creure el metge.

Compte amb l’assegurança de vida!

Callo per consell de l’advocat.

Estava a l’hort, dalt la figuera.

El torró, el vull tou.

Compte, que vaig a sortir!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs