Dos poemes amb Sant Antoni i deu epitafis
13 Gener, 2011 19:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Neula blanca
Captivats pel bé de l’home
com anem al seu costat,
ens engega crits i ordre
ens convida a desfilar .
No sé ben bé quina història
va portar-nos un porquet,
anava de companyia
amb un sant barbut pel fred.
L’església que se n’adona
de feta tan important,
es proposa l’ hora bona:
Festejar aquest bon sant!
I fem, mudats, passejada
pels carrers més principals,
ens donen per fer menjada
una neula blanca i gran.
Però, abans, caldrà mullar-nos,
vestir-nos de guanyadors,
és la joia de nostramo,
portar-nos en processó.
Després dinar, allitar-se,
fugir del fred de gener,
a l’endemà, despertar-te
i pregar un any sencer.
Ser bon ase
Vaig el tercer de la fila
estirant el carro gran,
heu de saber com renilla
el cavall que va al davant.
Sóc ruquet de la tirada,
em dedico a fer el pagès
deu garrofes de menjada
i de palla un cove ple.
Anem arreu la contrada
portant les bótes i sacs,
a l’estiu, bona suada,
a l’hivern, els constipats.
De vegades, sento l’amo
tot estant bevent un glop:
Els animalons poca força,
hauré de comprar un camió!
En ser a la quadra, em desfaig,
endevinant el futur:
Em posaran a l’atur
o aplegaré al daltabaix.
Aturem mala pensada
que Sant Antoni és gloriós,
he de creure, ser agradós,
demà és festa, la trobada.
Parlaré amb altres rucs,
preguntaré per la feina,
ser bon ase és tenir l’eina
per aprendre sense embuts.
Epitafis
Estic fent un màster de promoció.
He comprat un pot de pintura per la caldera.
Perdoneu, però no m’abelleix xerrar.
Només em queda una mica d’ esperança.
Ni aprenc dels meus errors.
És ben cert que no som res.
Déu diu que estic poc motivat.
Hauria pogut ser pitjor.
Procuraré no canviar d’adreça.
No he dit a ningú que he mort.