Dos poemes amb Sant Antoni i deu epitafis

13 Gener, 2011 19:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Neula blanca

 

Captivats pel bé de l’home

com anem al seu costat,

ens engega crits i ordre

ens convida a desfilar .

No sé ben bé quina història

va portar-nos un porquet,

anava de companyia

amb un sant barbut pel fred.

L’església que se n’adona

de feta tan important,

es proposa l’ hora bona:

Festejar aquest bon sant!

I fem, mudats, passejada

pels carrers més principals,

ens donen per fer menjada

una neula blanca i gran.

Però, abans, caldrà mullar-nos,

vestir-nos de guanyadors,

és la joia de nostramo,

portar-nos en processó.

Després dinar, allitar-se,

fugir del fred de gener,

a l’endemà, despertar-te

i pregar un any sencer.

 

Ser bon ase

 

Vaig el tercer de la fila

estirant el carro gran,

heu de saber com renilla

el cavall que va al davant.

Sóc ruquet de la tirada,

em dedico a fer el pagès

deu garrofes de menjada

i de palla un cove ple.

Anem arreu la contrada

portant les bótes i sacs,

a l’estiu, bona suada,

a l’hivern, els constipats.

De vegades, sento l’amo

tot estant bevent un glop:

Els animalons poca força,

hauré de comprar un camió!

En ser a la quadra, em desfaig,

endevinant el futur:

Em posaran a l’atur

o aplegaré al daltabaix.

Aturem mala pensada

que Sant Antoni és gloriós,

he de creure, ser agradós,

demà és festa, la trobada.

Parlaré amb altres rucs,

preguntaré per la feina,

ser bon ase és tenir l’eina

per aprendre sense embuts.

 

Epitafis

 

Estic fent un màster de promoció.

He comprat un pot de pintura per la caldera.

Perdoneu, però no m’abelleix xerrar.

Només em queda una mica d’ esperança.

Ni aprenc dels meus errors.

És ben cert que no som res.

Déu diu que estic poc motivat.

Hauria pogut ser pitjor.

Procuraré no canviar d’adreça.

No he dit a ningú que he mort. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs