Podria contar mentides

Mireu el poble si en sap,

que de riures fa corrandes,

de sutja, bon massapà,

de la fosca, les albades.

I el batlle n’és de bo,

que, sent sucre, es torna mel,

ensinistra el llobató,

llença or i amaga fel.

Podria parlar dels arbres,

dels carrers i de la font,

dels qui neixen per ser marbre,

però es tornen bons minyons.

Podria contar mentides,

una a una, més de cent,

les porto ben amanides

però sé que les perdré.

Mossa dolça

Té els ulls de la lluerna,

el front gran, de color gris,

mai li ha de faltar l’encís,

és mossa dolça i prou plena.

Amb riures a les sabates,

amb cistell ben eixerit,

podria cercar marit,

té les hores ben donades.

La festejo els dilluns,

sense pressa, al gran fanal,

li ofereixo gran cabal:

Set gallines i dos rucs!

Em mira, veig que li agrado,

em llença quatre petons,

dels quatre, dos són prou bons,

la resta topen al carro.

Els dissabtes la passejo,

per la plaça, si ella vol,

no cal dir: Sortirà el sol!

Ho he de dir: Com em marejo!

Pensaments divins

No puc morir en gran pecat, no em cabria al taüt.

Déu governa el cel, no li abelleix més feina.

Que la terra és l’ infern, ho confirmen els salvadors que tenim.

Per ara, Satanàs no sap on visc.

Aquí on som, Satanàs ha de ser estranger.

Al cel no hi ha lladres, les joies les guarda Satanàs.

Per anar al cel, seguiu la línia blava.

Satanàs ha anat al psiquiatra, assegura que no és el dolent.

La paciència de Déu és el gran misteri de la Creació.

El caos vindrà quan al cel arribin els salvadors.