Dos poemes festius i deu epitafis
02 Gener, 2011 13:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Reunits
He tombat el Gran Nadal,
Nadalet com m’ha ferit,
hauria menjat cabrit,
però es veu que es va escapar.
Hem matat la crua gana
amb viandes i torró,
amb vi rajant pel porró,
amb rialles i cantada.
Reunits amb la família
per misteris del progrés:
Havien de ser absents,
però es veu que van fer figa!
El viatge programat,
el vaixell dintre del port,
no pot eixir, no té sort,
es veu que hi ha mala mar.
A la taula, no hi caben
els estimats convidats,
haurem de fer mitja part,
algú trobarà les raspes.
Hauríem d’anar
Massa vi sense dir missa
a la taula, han posat,
aplego de convidat,
no cal dir com em convida.
He begut de les tres copes,
he rodolat com cigró,
he pujat a l’alturó,
he baixat donant cent voltes.
Com saludo a la sogra,
a la veïna del dalt,
m’abelleix el ser pardal,
el volar no em pertoca.
He agafat sardineta,
orelles velles de ruc,
he sofert el fred del cuc,
he pujat a la finestra.
He declarat mon amor
al veí sense malícia,
he respost a la cobdícia,
volia ser el guanyador.
Mira, s’aixeca la nit,
du cervesa a les sabates,
acabem amb les garlades,
hauríem d’anar a dormir.
Epitafis
No puc deixar de pensar en el testament.
Mai responc a les enquestes.
Fa tres dies que no dormo.
Estic entrant a la casa de l’oblit.
Us tinc present.
No vingueu sense passaport.
Noto que vaig perdent color.
Necessito, urgentment, una ampolla de perfum.
Acabo de demanar el traspàs.
No responc a cap insinuació.