Dos poemes de castanyada i deu pensaments divins

10 Novembre, 2010 12:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Castanyes torrades

 

Com la nit trascola vella i mentidera,

a la vall replena de pena i oblit,

tot vora del foc, l’avi s’ha adormit,

passen pel seu cap: Records i feblesa!

El mossèn se’n puja al gran campanar,

troba allí, plegats, els joves valents,

avui, els demana: No han de parar

les campanes noves de guardar la gent!

Així, tot de sobte, comencen els tombs,

escampen la veu pels cims, per la plana,

les ànimes senten, com fan mala cara,

no podran gaudir del fet de la por.

La nit es refreda, no cal dir que avança,

recorre les cases, enceta camins,

en el campanar: campanes i crits,

enmig les tenebres, comença la gana.

Les mares, les joves pugen les escales,

amb cistells ben plens d’ametlles i nous,

tenen els seus nins, porten els seus sous,

en un raconet, castanyes torrades.

Els joves com riuen, es miren i callen,

prendran, amb ses mans, el joiós menjar,

pendents del soroll, mai han de parar

d’espantar i ferir les esquerpes ànimes.

 

Ànimes

 

On la dèria us ha portat,

tenebres perdudes?

On demà fareu bondat

si sou porugues?

Quan el cel us deixarà

la porta oberta?

Qui de tot us lliurarà

donant fermesa?

No vull vostra recança

tota la nit!

Deixeu-me només ràbia,

puix vull dormir!

Com la por ha de finir

vora del foc!

Ànimes, preneu fugida,

cerqueu la mort!

 

Pensaments divins

 

Tinc mala sort, ara, m’ha tocat un dimoni emprenedor.

A l’infern mai treballen per menys d’ un vint per cent de rèdit.

Déu sembra intel·ligència, però ha d’afinar més.

Satanàs està provant noves temptacions.

Sant Miquel està estudiant una reducció de jornada.

A l’infern, continuaran, amb l’analògica, dos segles més.

Sant Pere no sap on posar els inspectors d’hisenda.

Satanàs no veu clar el projecte de nou estatut.

Jesús ha suspès el primer curs d’ economia.

Déu és omnipresent, s’ho hauria de fer mirar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs