Dos poemes democràtics i deu epitafis

16 Novembre, 2010 10:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Votar

 

Morta la dictadura

per un procés natural,

un pensa: No està mal

posar fre a tal malura!

Adonar-se’n que els homes

tenen tot fet l’ entrellat,

anar i viure plens d’ esclat,

esperar les hores dolces.

Triar nostres salvadors

tot i mirant el llistat,

posa en sobre, el desitjat,

tot somiant propòsits bons.

Escoltar les mil paraules,

guarnides de solucions,

pensar tost, seran millors

que les recordades faules.

I un dia, de bon matí,

un cop fugida la lluna,

encetar nova fortuna,

callar, votar i a patir.

 

Tots han guanyat

 

És quan l’ hora manifesta

la gran obra feta engruna,

és quan cauen una a una,

les propostes de la gesta.

Han ofert les mil promeses,

als vianants sense fortuna,

les paraules, una a una,

van i cauen enmig presses.

Farem el bo i el millor!

Lluitarem amb gran Satan!

Tot els cels com s’ obriran

per gaudir de l’ ocasió.

No cal dir les mil empentes

que suposen el llistat,

si s’ asseuen, han guanyat,

sinó fosques i palpentes.

Després arriba la festa

més dolça i gratificant,

sense pebre ni picant,

tots han refet la desfeta.

 

Epitafis

 

Ara, feinejo sense mans.

Només parlen de morts.

Acabaré per no pensar.

Ara, lliguem els gossos amb ossos.

Ni proveu de tossir.

Continuo sent un ignorant.

Proveu de parlar amb el psicoanalista.

Segueixo sense escoltar la dona.

Vaig anar-me’n a la Salve.

Estic aprenent a morir.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs