Dos poemes democràtics i deu epitafis
16 Novembre, 2010 10:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Votar
Morta la dictadura
per un procés natural,
un pensa: No està mal
posar fre a tal malura!
Adonar-se’n que els homes
tenen tot fet l’ entrellat,
anar i viure plens d’ esclat,
esperar les hores dolces.
Triar nostres salvadors
tot i mirant el llistat,
posa en sobre, el desitjat,
tot somiant propòsits bons.
Escoltar les mil paraules,
guarnides de solucions,
pensar tost, seran millors
que les recordades faules.
I un dia, de bon matí,
un cop fugida la lluna,
encetar nova fortuna,
callar, votar i a patir.
Tots han guanyat
És quan l’ hora manifesta
la gran obra feta engruna,
és quan cauen una a una,
les propostes de la gesta.
Han ofert les mil promeses,
als vianants sense fortuna,
les paraules, una a una,
van i cauen enmig presses.
Farem el bo i el millor!
Lluitarem amb gran Satan!
Tot els cels com s’ obriran
per gaudir de l’ ocasió.
No cal dir les mil empentes
que suposen el llistat,
si s’ asseuen, han guanyat,
sinó fosques i palpentes.
Després arriba la festa
més dolça i gratificant,
sense pebre ni picant,
tots han refet la desfeta.
Epitafis
Ara, feinejo sense mans.
Només parlen de morts.
Acabaré per no pensar.
Ara, lliguem els gossos amb ossos.
Ni proveu de tossir.
Continuo sent un ignorant.
Proveu de parlar amb el psicoanalista.
Segueixo sense escoltar la dona.
Vaig anar-me’n a
Estic aprenent a morir.