Dos poemes de castanyada i deu pensaments divins
10 Novembre, 2010 12:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Castanyes torrades
Com la nit trascola vella i mentidera,
a la vall replena de pena i oblit,
tot vora del foc, l’avi s’ha adormit,
passen pel seu cap: Records i feblesa!
El mossèn se’n puja al gran campanar,
troba allí, plegats, els joves valents,
avui, els demana: No han de parar
les campanes noves de guardar la gent!
Així, tot de sobte, comencen els tombs,
escampen la veu pels cims, per la plana,
les ànimes senten, com fan mala cara,
no podran gaudir del fet de la por.
La nit es refreda, no cal dir que avança,
recorre les cases, enceta camins,
en el campanar: campanes i crits,
enmig les tenebres, comença la gana.
Les mares, les joves pugen les escales,
amb cistells ben plens d’ametlles i nous,
tenen els seus nins, porten els seus sous,
en un raconet, castanyes torrades.
Els joves com riuen, es miren i callen,
prendran, amb ses mans, el joiós menjar,
pendents del soroll, mai han de parar
d’espantar i ferir les esquerpes ànimes.
Ànimes
On la dèria us ha portat,
tenebres perdudes?
On demà fareu bondat
si sou porugues?
Quan el cel us deixarà
la porta oberta?
Qui de tot us lliurarà
donant fermesa?
No vull vostra recança
tota la nit!
Deixeu-me només ràbia,
puix vull dormir!
Com la por ha de finir
vora del foc!
Ànimes, preneu fugida,
cerqueu la mort!
Pensaments divins
Tinc mala sort, ara, m’ha tocat un dimoni emprenedor.
A l’infern mai treballen per menys d’ un vint per cent de rèdit.
Déu sembra intel·ligència, però ha d’afinar més.
Satanàs està provant noves temptacions.
Sant Miquel està estudiant una reducció de jornada.
A l’infern, continuaran, amb l’analògica, dos segles més.
Sant Pere no sap on posar els inspectors d’hisenda.
Satanàs no veu clar el projecte de nou estatut.
Jesús ha suspès el primer curs d’ economia.
Déu és omnipresent, s’ho hauria de fer mirar.