Dos poemes d' estudiant i deu pensaments divins
22 Novembre, 2010 11:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Van cercant
El vent parla, el núvol plora
tot prenyats de compromís,
una vida no té encís
i l’ altra es cansa d’ hora.
És el vent qui espetega,
vol anar a la ciutat,
allí tot està encisat,
allí tot és gran ofrena.
Els vianants amb delit,
els ciclistes amb orgull,
minsa joia dintre l’ ull,
dintre la boca el neguit.
Passen les amples voreres
endinsats en un parlar,
algú pensa que l’ anar
és festa sense tenebres.
És el núvol qui voldria
en el gran cim descansar,
més avall no vol viatjar,
dessota mor l’ alegria.
Com passen núvol i vent,
amb silenci, rondinant,
van cercant un estudiant,
els mira, però no els veu.
Estudiar
Mare, com diu el pare:
Toca l’ hora de llevar,
prendre els llibres, estudiar,
endinsar-se en el concepte!
Una plana, massa ratlles,
un dibuix massa petit,
el passejar de l’ amic,
el sofriment de la classe.
Asseure’s, obrir la bossa,
engegar l’ ordinador,
escoltar el professor,
gronxar el cap, passar l’ estona.
Avui, anar per l’ anglès,
un idioma poca-solta,
en parlar, tothom remuga,
en callar, clouen la boca.
Després natura i esbarjo,
hora del gran entrepà,
les mirades, el somiar,
vull fugir, estic que salto.
Tres classes més, la sortida,
cap a casa manca gent,
estudiar no té secret,
aprendre no em convida.
Pensaments divins
Sant Pere està buscant feina als bisbes de Roma.
Sant Pere proposa l’ entrada gratis al cel tots els diumenges.
Déu crea, però no registra drets d’ autor.
Satanàs ha provat de fer un home, no hi ha manera de posar-lo dempeus.
Satanàs afirma que no es considera comunista.
Amb mil pecats més, em faran caporal.
Satanàs afirma: Misses negres no vol dir sense declarar!
Déu plorava, l’ havien deixat sense esbarjo.
Déu ha començat el testament, anem pel desè volum.