Dos poemes cristians i deu pensaments educatius
19 Novembre, 2010 10:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No vull més aquest ofici!
En llevar-me, qui ho diria,
esmorzo com a bon cristià:
La sardina, ous ferrats
i un pastís gran de vigília!
Engego nova jornada
amb ganes de treballar,
bona menja fa rumiar:
Qui enganyaré altra vegada?
Surto del poble tranquil,
enceto vella drecera,
quan arribo prop de l’ era
trobo aquell jove eixerit.
Em diu que era profeta,
farà, ara, dos mils anys,
i va caure en el parany
d’ una vida compromesa.
Volia canviar el món
fer d’ aquest un paradís,
va assolir gran compromís,
de patir per a tothom.
Va anar a Jerusalem,
va entrar pujant a un ruc,
va trobar pobre aixopluc:
El van fer pujar a la creu!
Després de tan gran negoci,
ni vol saber on anem,
només m’ ha dit, sense fe:
No vull més aquest ofici!
Només recordo
Entre totes les ventures
que un gran home pot trobar,
està el fet de viatjar,
endevinant on atures.
Anava, sense cap pressa,
pel vell camí de la font,
és el desig de ser al bosc,
on recullo gran fermesa.
Allí, assegut sota un arbre,
em trobo un home cansat,
ve fugint del gran mercat,
un mercat de joia i marbre.
Em conta, sense embolics,
una història més bé trista:
Ell va venir, no volia,
però el Pare mana el Fill!
Va patir entre nosaltres
una pena de no dir,
un mal dia el va trair
un bon amic, com els altres.
Van pujar-lo a una creu
entre claus i sofriment,
va ser escarni de la gent,
mai tornarà aquest Hereu.
Quan la parla m' encisava,
quan l’ escoltar era goig,
el veig fugir com la pols;
només recordo la cara.
Pensaments educatius
En entrar a classe, és millor amagar un xic d’ esperança.
Ells són prou crítics per saber el que haurien d’aconseguir.
No cal mestres bons, igual els voldran cremar.
Negociant la feina, el mestre acabarà perdent.
Ningú sap on és, la veritat sempre surt volant.
Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.
Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.
Déu anava a l’ escola, va preferir exercir de Déu.
El mestre era vell, la batalla avorrida.
Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.