Dos poemes de llit i deu pensaments educatius
15 Juliol, 2009 17:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Amic llit
Poca pressa,
mitja nit,
com espera,
l’amic llit.
No s’inquieta,
em coneix,
sap qui sóc,
ho sofreix.
Ell te cura
de la gent,
els atura,
els nodreix.
Mai es pensa
que la sort
vingui lenta,
el cap cot.
Amic llit,
no m’alliçones,
sense crit,
guarda’m les hores.
Acompanya
aquesta ment,
treu-li canya,
dolçament.
Cavaller
A migdia, m’ha cridat,
he dit: Mira, no pot ser!
El trobar-me tan planer
em porta a bullir la sang.
És el llit de les desfetes,
de les lluites sense seny,
porta somnis, els estreny,
convida les malifetes.
Però, tot i així, m’agrada
el maldestre i gran tossut,
quan guanya, em quedo mut,
bocaterrós i galvana.
Cavaller de cent espases,
sense punxa, sense tall,
després em portes al ball,
són feines talment cansades.
Esguarda la negra nit,
aturat sense fortuna,
enraona amb la lluna,
prepara mon esperit.
I quan aplegui vers tu,
treu la moixaina primera,
vull ser la nau viatgera,
vull prendre forma de cuc.
Pensaments educatius
Tots som esclaus d'un cos que avança i desconeix.
Una classe és l'estoneta quan tots callen i miren.
No patiu si no aprenen, nosaltres tampoc ho hem fet.
Com Déu coneixia l'home, pensà: D'aire en posaré suficient.
Treballant en aquest ofici és difícil de concretar.
Entre nois és difícil trobar el sac dels records.
Faig de mestre perquè em costa tenir pa i vestit.
Una escola és una casa on no es vol quedar ningú.
Necessitem menys actors i més extres.
Penseu que, dintre la classe, pot haver algú que ho provi.