Dos poemes de pomes i deu pensaments divins
11 Juliol, 2009 08:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La pomera
La pomera presumida,
cansada de treballar,
com es posarà a cantar,
si volen altres amigues.
No cal dir que tenen totes
la recança de fer mal,
entabanar el pobre Adam
dissortat per enganyifes.
És un pes que no han paït
ser el dolent és mala cosa,
laborar per una poma,
en botxí esdevenir.
Com procurarà ser dolça,
desitjada i complaent,
tenir fruit, ser prou conscient,
puix l’esforç és santa cosa.
El pastís
Una muntanya encisada
apareix emplenant plat,
la mestressa l'ha deixat,
la portava en una bossa.
Els minyons ni la coneixen,
ni saben que es pot menjar,
ells demanen altres coses,
la gran poma es quedarà.
La mestressa obstinada,
tot i la pensa guanyant
converteix aquella poma,
la vesteix sense parar.
Els minyons ni se n’adonen
de la feina a preu fet,
la mare la posa a taula,
ningú ja la reconeix.
Els diu: Hi ha un pastís,
força dolç, caigut del cel,
l’ ha portat avui un àngel,
l’ha deixat sense dir més!
Els minyons, mig badocats,
volen la menja fruir,
la mare, no cal ni dir,
les mil comandes farà.
Pensaments divins
En tot l'infern, no he trobat cap dona de més de trenta anys.
Satanàs, als homes, almenys, deixa'ls combinar la corbata.
Déu va tenir només un Fill, ja sabia com aniria el repte de l'herència.
Déu té problemes divins, el vi sempre el vol de missa.
Déu no pot morir, no pot encabir en cap taüt.
El dimoni fa por, després se l'emporta.
He fet un tracte amb Satanàs, ell portarà els ciris.
Déu és el creador, qui deu ser el cap de vendes.
Han fet ball al cel, no han passat de les sardanes.
A la porta de l'infern viu un garrepa, es pensa que fan pagar entrada.