Dos poemes d'edat i deu epitafis

07 Juliol, 2009 10:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tres vailets

Passa a passa, el gaiato,
una pena, el front suat,
es troba a mitja edat,
diríem: El pobre iaio!
No arribaran el seixanta,
fa prou temps se’n van anar
a la font de comellar,
allí esguarden la gran calma.
Tres vailets de cara tova,
ampla com la mitja nit,
li han de contar que han patit
el gran fet d’anar a l’escola.
Nostre iaio complagut
de problemes tan galdosos,
els mira enmig dels gojos,
sospirant, amb ulls mig clucs.
Tot i parlant, alliçona,
els innocents aprenents,
ell trafega pensaments
més copiosos, més llunyans.
Tres vailets de cara tova,
deixen iaio a mig pensar,
tenen pressa per jugar,
cercar llum en altres braços.

El secret

Procurant fugir del temps
una bruixa endimoniada,
va provar d’enamorada
amb un diable aprenent.
Posava fruit del raïm,
el millor de la contrada,
provava vestit de fada,
feia riures i esgarips.
Aplegaren cinquanta anys,
a la pell, a mans i cara,
la bruixa enamorada
va encetar el desesper.
El diable mig babau
va perdre la gran fortuna
de gaudir la jove i taula,
a l’ infern, el van deixar.
La bruixa enfurismada
amb deu berrugues al nas,
es passeja tot cridant,
des de la fosca a l’albada.
El secret poruc del temps,
raurà en el pou pregon,
els qui el veuen ja no hi són,
els qui hi són ho tenen verd.
 
Epitafis

Acosteu l'orella i us contaré un secret.
No senyor, no, aquí no venem espelmes.
No ho entenc, tenia tan bona salut.
Deies que era gras, torna d'aquí un mes.
Si porteu una bossa, podríem anar d'excursió.
No hi ha remei, hauré de sortir per llenya.
Menys rosaris i més vi.
L'enterrament va anar bé, després em van deixar sol.
El sermó va ser bonic: Com van deixar la família!
Estudi acollidor sense massa complements. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs