Dos poemes de mosquit i deu epitafis
13 Juliol, 2009 22:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La fiblada
Camacurt, a mitja nit,
com passejo pel carrer,
a finestra, el tafaner,
a torreta, el vell mosquit.
Ell xucla les fulles tendres,
les plantes noves de l’hort,
és un mosquit bocanegra,
prou maldestre i lluitador.
La seva dona ni escolta
els missatges del marit,
ella cerca, per la fosca,
la carn tendra de l’estiu.
Els minyons de cara blanca
que, jugant, van pel carrer,
de tant en tant, un viatger
quan s’acosta per la plaça.
La fiblada sempre a punt,
el volar amb el brunzir,
farem la festa i, si puc,
esberlaré el seu destí.
M’agrada l’estiu
M’agrada l’estiu
quan surto a deshora,
quan porten la roba,
amb retalls de fil.
M’agrada l’estiu,
llarga migdiada,
llit sense flassada,
poble sense crits.
M’agrada l’estiu,
ampla matinada,
aigua acalorada,
on passar la nit.
M’agrada l’estiu,
solemne i mandrós,
el lladruc del gos
el tràfec del niu.
M’agrada l’estiu,
la vida al carrer,
el jeure el darrer,
punxar tendres nins.
M’agrada l’estiu,
la fruita tan dolça,
suportar la mosca,
anar a mig vestir.
M’agrada l’estiu
per morir aixafat,
enmig d’un banquet,
silenciós, sagnant.
Epitafis
Torno a estar pendent de judici.
Li he dit a l'enterramorts: Entra'm el ram de flors i el gerro!
Ara que volia marxar, toquen a morts!
Es demana deixar la porta lliure.
No guardaré cap torn.
He perdut la meitat de l'encís.
Abans, només tenia hores baixes.
Si moriu abans d'un mes, hi ha ofertes de nínxols.
De fet, la crema solar no té sortida.
Sóc el que porta casc.