Dos poemes de calor i deu pensaments educatius
09 Juliol, 2009 18:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La cuca
Dormo al tros,
remunta el sol,
quina ràbia!,
quin dolor!
Les cuques de fanalet,
abandonen el camí,
ni les sento ni les veig,
com s’amaguen sense crit.
He passat aquesta nit
amb tres pedres per coixí,
estava jagut a casa,
massa angúnies per dormir.
Esbatanada finestra,
sense roba per tapar,
el dimoni parla i tempta,
agafo la mula i vaig.
Arribo, de pressa, a l’hort,
la lligo a la figuera,
cerco, amb la lluna plena,
un mal llit on dormir poc.
Allí, recompto els estels,
n’aplego i passo set-cents,
quan ja m’anava fonent,
apareixen els condols.
Que una fada encisada,
una daina i tres follets,
com porten la matinada,
encara em troben despert.
Repasso per repassar,
els pensaments dissortats,
la cuca ve a visitar,
el sol surt, ella no hi és.
Dorm el pobre
Seuré a l’ombra de l’om,
un dissabte a migdia,
minsa pena, gran fatiga,
llarg viatge, porta el món.
He lluitant amb ferreny sol,
una empresa dissortada,
he perdut tan gran batalla,
tot cercant millor aixopluc.
Segadors sense neguit,
de barret i pom de palla,
han tallat la bona gana,
han vingut a raure amb mi.
Han encetat carmanyola,
el gran pa, bóta de vi,
ara mengen sense gana,
tenen set, són eixerits.
Els deixo menjar, sestejo,
dirien que m’he dormit,
després tornen a la feina,
mira el pobre, sega el ric.
Pensaments educatius
Demano, amb molta fe, alumnes-moble.
Ells no aprenen, però estic molt enfeinat.
Erreu, però no perdeu la calma.
Tot i tenint força, no aconsegueixen fer córrer més el sol.
El fred va a l'escola, no sap que allí estan servits.
Mai deixo la bossa plena de fantasmes.
Un ha de pensar que, almenys, les parets escolten.
Procureu no buidar mai el sac de l'esperança.
Proveu d'entendre'ls sense donar-los massa avantatge.
Ells, com els grans, entenen millor una escombra que un llapis.