Dos poemes de péixer i deu pensaments divins
03 Juliol, 2009 16:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aplega la fada
Cansat de passar l’estona
sense lluna, sense rei
un pensa que la gran llei
ha vingut per a ser bona.
Vianant sense fortuna,
a la cara poc encís,
accepta que el paradís
és la casa més comuna.
Sense gana de saber,
sense força per aprendre,
un comença llarg viatge:
Anar del ser al no ser!
Quan la boca es reclosa,
ofegada en badallar,
un voldria que el somiar
aparegués una estona.
Dolça menja immaculada
sense ganes d’endrapar,
tanca els ulls, deixa’t anar,
mira: Aplega la fada!
La mare terra
Corre, empaita, fes-te gran,
menja dolç a tort i a dret,
endevina el desesper.
Puja, ara, al fumeral,
per a contar-li a la lluna
mil històries, una a una.
Cavalca a dalt del vent,
amb una egua poruga,
sense sella per muntura.
Repassa tot l’ univers,
aprèn sense to ni solta,
engola tota la fosca.
La mare terra, marona,
et posarà la cullera,
calla, endrapa, esbufega.
Pensaments divins
Anava a fer un miracle, quan han aplegat els mossos
Entraré al cel, necessito una mica de cabell d'àngel.
Camí del cel, he trobat moltes botigues de records.
Satanàs no té preu, ara es vol fer periodista del cor.
Com era divendres de quaresma, vaig anar a dinar a l'infern.
Li he dit a Satanàs: Les calderes petites són més acollidores.
Està bé que em cremis, però no vull que em posis maionesa.
Ara, per a ser dimoni, demanen: Anglès i "Marketing".
Satanàs, caldera perpetua no vol dir d'acer inoxidable.
He demanat a Satanàs: Menys pecats de carn el mes de gener.