Dos poemes acampanats i deu epitafis
29 Juny, 2009 16:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ding..., dong...
Ding..., dong...,
les campanes de l’ermita
parlen ara, qui les pica?
Dong..., ding...,
les campanes del convent
porten pluja, porten vent!
Ding..., dong...,
les campanes de la plaça,
parlen poc o parlen massa?
Dong..., ding...,
les campanes de l’església
com pregonen la innocència!
Ding..., dong...,
les campanes del meu cor,
donen res, s’emporten l’or!
Dong..., ding...,
les campanes sense fe,
callen ara, qui les sent?
Les campanetes
La bruixa puja
dalt del terrat,
no vol la guerra,
fa mitja part.
La bruixa vola
sense parar,
desig la porta,
no vol anar.
La bruixa sent
dues campanes,
tocant al to,
sense estrebades.
La bruixa cerca
l’enteniment,
sentint com dringuen,
el va perdent.
La bruixa folla
deixa un udol,
és mala feina,
el trobar el sol.
Les campanetes
sense parar,
riuen i ploren,
com l’han guanyat!
Epitafis
L' àvia està contenta, mai surto per la nit.
L'accident va anar bé, va ser la festa de després.
Tingueu paciència, espereu la temporada baixa.
La dona va fer l'assegurança, no la podia decebre.
Mort s'està bé, potser molesten els ossos.
Obriré només per ventilar.
De fet, només necessito un raspall de dents.
Em preocupa la mandra que tinc.
Cos en bon estat: Afanyeu-vos!
Em pregunto si ja puc deixar el medicament.