Dos poemes de cuquet i deu pensaments divins
02 Juny, 2009 11:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Casa nova
He triat, per casa nova,
una poma en un pomer,
la carona era tan verda,
l’alçada tan adient.
Tenia altres veïnes,
per llevant i per ponent,
les unes eren tranquil·les,
les altres deixaven fer.
La pomera era a la banda
d’un paradís prou planer,
el pagès se la mirava,
procurava pel seu bé.
Vaig entrar sense destorb,
vaig el cor mig trasbalsar,
l’amo ni se n’adonà,
que perdia son tresor.
Massa gana i poca menja,
van portar-me a l’enrenou,
ara em llança mala pluja,
m’enverina i he dit: Prou!
Cercaré una altra casa,
tot anant branca endavant,
el pagesot, mala bèstia,
vol deixar-me en un finar.
Sóc cuquet
Porto més d’una setmana
amb la pena del menjar,
he provat la farigola,
passo gana de la gran.
Havia estat un cuc,
fredolic, minso de cap,
amb més lluites i desfetes,
que l’espasa d’un bergant.
Havia provat dreceres,
coves de ben poc mirar,
vaig trobar-me amb aquestes:
Massa plor i massa fam!
Una pera amorosida,
en racó del jardí estant,
va guanyar-me la partida,
dintre d’ ella em vaig fer gran.
Bé de Déu, dolça la pera,
petiteta sense rei,
allí acabarà la pena
si governo almenys un mes.
De riures i de mossades
he de donar-li les mil,
sóc cuquet sense estrebades,
menjo, canto i ..., a dormir.
Pensaments divins
He estat tres dies al cel, una mica més i no ho compto.
Tres tedèums més i anem a berenar.
Satanàs està castigat, venia cupons de la DEU (Déu és Un).
Déu no creu amb el capitalisme, de fet ni emet moneda.
Vaig entrar a hora punta, igual vaig trobar tres ànimes perdudes.
No cal dir que, la majoria dels arribats, han deixat vídua.
Aplega el mes blanc, no veuràs dimonis enlloc.
He fet un pecat mortal: Sóc tan ridícul!
Satanàs té problemes d'espai, posarà calderes amb lliteres.
Déu és un excés de bondat, va ple de bones intencions.