Dos poemes de vacances i deu epitafis
06 Juny, 2009 12:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L’escola de la vida
Vet aquí altra vegada,
tafaner el més de juny,
arriba la falç al puny,
el dormir després de taula.
El mestre prou disgustat,
els alumnes innocents,
les notes seran esglai,
com es queixa eixa gent:
Que si volia excel·lent,
m’ho mereixo de debò,
aquest mestre pecador
ni tindrà penediment!
Les classes han de plorar,
tot anuncia partida,
els alumnes aniran
a recórrer la gran vila.
La mare li dirà al pare:
Aquest noi és massa tou,
ensenya-li la doctrina
de lluitar per l’ ocasió!
El pare dirà a la mare:
Massa feina per a fer,
aprendrà amb les desfetes,
el rebre li farà bé!
Així comença una escola,
de fantasmes i carrer,
és l’ escola de la vida,
han de passar-la també.
El bon temps
Amb la bossa prou desfeta,
els somnis a mig complir,
l’escola els acomiada,
el poble faran glatir.
Els avis emplenant plaça,
asseguts en els vells bancs,
tots treballant sense afanys,
tots queixant-se sense traça.
Les àvies guardant la casa,
les finestres, els terrats,
omplen l’aire de xivarri,
massa tou per ser un esclat.
Els minyons, amb els llibres
degudament segrestats,
treuen de casa la joia,
per portar-la a jugar.
Omplen plaça, cantonada,
carreró i safareig,
neden en llum, abundància,
en suor i penediment.
Seran la força, l’amplada,
projecte encara per fer,
no volen la menja a taula,
mireu: Els fuig el bon temps!
Epitafis
No puc recordar on havia d'anar.
He anat a la casa del Pare, però no hi és.
El sermó em va deixar blanc.
Demà em passaré per l'Agència Tributària.
Estic pensant en canviar de posició.
Els rics no anaven al cel, però s'ha de rehabilitar.
Sóc aquí esperant els papers.
No sé on aniré a parar.
Els dimarts tinc hores lliures.
Diria que sóc mort, però espero la confirmació.