Dos poemes de taula i deu pensaments divins
25 Juny, 2009 13:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Asseguts
Asseguts entorn la taula,
després d’aquell bon dinar,
el pensament deixa anar,
el món passarà a ser faula.
Les empreses matineres,
els assentiments de cap,
l’ aplegar a casa tard
les lluites i malifetes.
El seny esberlat dels vells,
la pressa inoportuna,
el mirar aquella lluna
que no porta sentiments.
Tot segueix el degotall,
el curull de les idees,
esdevenen mil promeses,
com es perden gola avall.
Asseguts entorn la taula,
expulsats del paradís,
els homes de compromís
es perden per la paraula.
La tarda segura avança,
el sol se’n va complagut,
el silenci es torna ruc,
després arriba la calma.
On va el temps?
On va el temps de saviesa?,
ahir era al nostre entorn,
l’hem perdut per massa pressa
per viure en altres mons.
On va el temps de la pobresa?,
semblava nostre senyor,
una tarda, una dolcesa,
una agulla i deu cançons.
On va el temps de la promesa?,
la qui regna en tot el cor,
una lluita sempre encesa
per finir de guanyador.
On va el temps de parar taula?,
mancat d’or, de plata i fil,
amb un desig sense traça:
Marxar, per tornar més ric!
Pensaments divins
El pitjor de l'infern és que sempre balles amb la més lletja.
He estat a la glòria, allí cobres per sermons.
Jesús ha de ser enòleg, es passa el dia a la vinya del seu Pare.
Al cel, tenen vacances la Setmana Santa.
No crec en un Déu de dretes, no el veig amb amistançada.
Vaig anar a comprar un tros de creu i em va tocar el plàstic.
He anat a confessar-me i he agafat la nova reforma.
Estava pensant amb Déu i m'han fet la traveta.
Déu voldria tenir veïns, però no hi caben.
Tres justos van arribar al cel, la porta era tancada.