Dos poemes per Sant Joan i deu pensaments educatius

23 Juny, 2009 18:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 
Cuques i marietes

Entre tèbies cançonetes,
les cuques i marietes
van aplegant al jardí.
No porten les melangies
pesades d’aquests nous dies,
ens apropen el matí.
Han estat tota l’estona
passejant amb sa marona:
Una lluna d’organdí!
Li han preguntat, de passada,
com una noia enamorada
pot arribar fins aquí.
La lluna, molt mentidera,
els respon, a cau d’orella:
Són les perles del coixí!
Les cuques i marietes
mai callades, sempre inquietes
li responen sense crit:
Marona veus meravelles,
en un llençol ple d’estrelles,
oblides on dorm la nit!

Nit encisera

Una nit tan encisera
ha de ser la missatgera
d’una fita important.
Un sol que no troba casa
es lleva, brandant l’espasa,
per lluitar en dur combat.
La lluna com l’aconsella
li proposa, li desvetlla
com hauria de guanyar.
Sorgint de la cantonada,
de la vall, de la contrada,
les bruixes han d’arribar.
Els homenots maldestres,
massa porucs, al capvespre,
les fustes van apilant.
Les dones els acompanyen
ni somriuen ni descansen
la lluita ha de començar.
Entonen dolces cançons,
farcides de mils amors,
que penetren en el cor.
Les bruixes, en sentir-les,
s’apropen, es despentinen
tot volant sense destorb.
Quan les bruixes s’acosten
tot mirant les joves noies
una xarxa els cau damunt.
Els homes surten de pressa,
sense pausa i amb fermesa
lliguen les puntes i punt.
Ara encenen la foguera,
les bruixes faran la crema,
només resta sutja i fum.

Pensaments educatius

Ploreu perquè han deixat de riure.
Es donen cops quan comprenen que quelcom no funciona.
No sóc prou espavilat per provar d'aterrar.
Passeu la jornada endreçant els fantasmes.
Déu coneix el món i espera que estiguin madurs.
Ser pare és conquerir l'equilibri entre la proximitat i la distància.
Algun dia descobriran que un llibre no és el que pesa.
Els alumnes han de ser, sorprenentment, invisibles de tant en tant.
Als pares, els dol pagar per allò que no volen fer.
El més pesat de les classes són les innombrables pauses. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs