Dos poemes de pardal i deu epitafis
14 Juny, 2009 10:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pardalet
Ocell, el poble ni gosa
donar-te de nou la mà,
és massa obtús, poca-solta,
massa orni per pensar.
Tu les cases sempre ornes,
cercant un polsim de pa,
mitja panxa de cirera,
una fulleta d’enciam.
Ni parles amb la mestressa
ni comenten el què hi ha,
trobaràs, en mitja teula,
el millor dels grans palaus.
En aplegar primavera,
comences un vol pesat,
mai guanyaràs l’oreneta,
ella regna en tot el pla.
Pardalet de totes hores,
grassonet, discret, tossut,
mai abandonis el poble,
no t’estima, és tan sorrut.
Prega i lluita
Capficat, damunt la teula,
mirant el temps i l’espai,
un pardal xiscla i enceta
una parla, tot un ai.
Es queixa, la pobra bèstia,
de la brossa del seu niu,
d’una menja esquifida,
de la calor de l’estiu.
Té tres minyons bocamolls,
farcits de pena i de gana,
la mestressa l’atabala:
Porta, de pressa, el menjar!
Com l’heroi, a saltirons,
recorre carrers i places,
no guanya per a sabates,
ni per a un brou de cigrons.
Ara recull un cuc negre,
un crostó de pa ressec,
una palla sense espiga,
una fulla sense verd.
La mestressa com li crida,
com li ploren els minyons,
mai aprendrà les lliçons
de portar quelcom de mida.
Pardal de totes les hores,
el silenci de la nit,
avui, no ha dut estovalles,
prega i lluita pel matí!
Epitafis
M'han tancat sense càrrecs.
Estic mort, però no em féssiu massa cas.
He mort sense pecar, no ho faré més.
Estic disposat a no donar la meva opinió.
Sí, senyor, sí; em vaig quedar parat.
Si has de venir, et puc recomanar.
Vine i descobriràs el secret.
Hauria de tornar, però em fa mandra.
Jesús va ser aquí, sembla que no li agradava el tracte.
He tardat tres dies en trobar-me el melic.