Dos poemes arbrats i deu pensaments divins
11 Juny, 2009 07:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El garrofer
Passa hores
entre homes
que demostren
poca fe.
Mira el cel,
prega la pluja,
és tot dubte,
el garrofer.
Cap a la mar,
peus a la terra,
terra feixuga
de pocs colors.
El pagès mira
ni se n’adona,
el seu amic
massa que el vol.
La fulla dobla,
sempre composta,
és farà vella,
caure no vol.
La fruita verda
aplega a fosca,
plena per sempre
amb sa dolçor.
Ara la cullo
sense cap pressa,
ell mai es queixa,
dóna el tresor.
Ametller
Poca-solta,
matiner,
obstinat,
amic fidel.
Es desperta
el primer,
mai demana
bon menjar.
Prompta llum
fa el voler:
Cal florir,
cal fruitar!
El sol surt,
ell delera,
ja s’hi posa
a fer ametlla.
Però el fred
l’abraona:
Ametller,
ara, desfeta!
La natura,
altra volta,
el desfici
li ha deixat.
Innocent,
sense atura,
nova empresa,
punt i a part.
Pensaments divins
Eva no desafià Déu, va ser una posada en escena.
Jacob, patró dels primers bombers, per tenir l'escala més llarga.
Déu és, però no sé si ho té molt clar.
Jesús farà "marketing"; si aprova, tornarà.
No tinc dubtes de fe, el que costa és conservar-la.
Satanàs em proposa un negoci: Si peco prou, tindré les tardes lliures.
Ara tenen corones d'espines noves, les antigues punxaven.
He arribat a la glòria, ara buscaré, una estona, l'enveja.
No tinc pecats capitals, visc a pagès.
Déu fa aterrar a banda els àngels que surten els caps de setmana.