Dos poemes de ca i deu pensaments educatius
31 Maig, 2009 11:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ca enfadat
A l’alba, udola la lluna,
pensament enfurismat,
ha passat per tot el prat,
no ha trobat ni or ni engruna.
És un ca massa enfadat
per escoltar qui aconsella,
és malpensat, curt de sella,
agredolç i dur de cap.
Tenia la gran família
corrent d’aquí cap allà,
ara, li queda la serra,
massa hores per pensar.
Envellit amb mala traça
ningú el ve a deslliurar,
és un llop ple de recança,
no vol viure prop la mar.
Ara, mata una gallina,
ara, corre perquè sap:
El pagès porta escopeta,
no té por, però se’n va.
Cadell
Veieu-lo amb sa joguina,
una pilota de pell,
diria que és un cadell,
l’ensurt de la salvatgina.
Mira, de sobte, la mare,
la segueix amunt i avall,
tresca camins sense pressa,
passa la tarda jugant.
Ofereix sense rancúnia,
vol prendre sense parar,
empaita mosques i abelles,
totes fugen, volen pau.
Ara, s’empassa un poc d’herba,
fa ganyotes i esgarips,
és el millors dels amics,
és un riure sense pena.
Mentre la cua trontolla,
ell recorre plana i cims,
la mare poc que li parla,
l’estima, ni dóna crits.
Al capvespre, quan la lluna
treu carona pel Montsià,
l'heroi pararà una estona,
s’allargassa i a somiar.
Pensaments educatius
El diumenge és el millor dia per a l'escola.
Podria buscar una altra feina, però m'engreixaria.
Prefereixo plorar que veure vint alumnes volant.
No perdo el temps, però he oblidat on viu.
Podria contar mentides, però tampoc s'ho creurien.
He fet un examen, he decidit oblidar per quin motiu.
Entre dos dubtes, trieu el quart.
És bon mestre, però no vol expressar-ho en públic.
Tinc set per aprendre, espero no ennuegar-me.
Avui no han vingut, algú sabia on feien festa.
Dos poemes d'abelles i deu epitafis
29 Maig, 2009 16:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tres abelles
Sense hores de fatiga,
serra amunt i serra avall,
tres abelles al treball,
puix el deure les convida.
Una treballa el romer,
altra endrapa farigola,
la tercera, que és més tova,
encara no sap com fer.
N’estan una mica tipes
les companyes d’ abeller:
Lleva’ t, vola, cerca bé,
no proves més enganyifes!
Les abelles volen totes,
un diumenge per la vall,
dos gaudeixen, van al ball,
altra rau entre mil ombres.
Abella
L’ abella porta enrenou,
fa prou dies que treballa,
ni tindrà coixí ni palla
ni recompensa d’ un sou.
Quina mare encisadora
t’ha portat a ésser així?
Ni pregones el destí
ni badalles a tothora!
Amb la dèria de fer mel,
aniràs de flor en flor,
sense cavall guanyador,
aplegaràs al gran cel.
Abella de totes, totes,
ben discreta a l’ hivern,
on has deixat el deler
d’ endolcir hores i hores?
Epitafis
La vetlla va ser distreta i es van fer negocis.
No em llevaria per res del món.
Recolliu la pols amb molta cura.
Encara no sé si m'han fet fora de la feina.
De segur, no ens havien presentat?
Porto dies intentant llevar-me el pes de sobre.
No tinc previst sortir ara.
No aconsegueixo trobar l'interruptor de l'electra.
Va dir que no em deixaria mai.
Si t'acostes, et diré el número premiat.
La foscor
27 Maig, 2009 21:34
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La foscor:
1) És el regne dels humans que no volen deixar de ser-ho.
2) És el tros de l’ univers que Déu va deixar per polir.
3) És la millor de les amigues, si aprens a estimar-la.
4) Coneix tot el que som sense disfresses.
5) Arriba on pot i procura no abandonar-nos mai.
6) No precisa ni de paraules estranyes ni de pensaments enlairats.
7) Acull a tots i prova d’igualar-los.
8) Reconeix els monstres i els deixa anar.
9) No perd temps en ensenyar perquè només vol aprendre.
10) Em porta al regne dels prudents i vol que em quedi.
Dos poemes d'arbres i deu pensaments divins
25 Maig, 2009 19:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Petit pi
En el cim,
pengim-penjam,
petit pi
vol treure fulla.
Gran empresa,
massa gran,
per tan noble
criatura.
Deu arrels
ha format
totes noves,
sense atura.
De les deu,
nou l’han deixat,
no han trobat
ni pols ni engruna.
En el cim,
la vanitat
té per paga
la caiguda.
Què els passa
als humans?
Per què ignoren
sa natura?
Obstinat om
Presidint
tota la plana,
sense pressa,
parla l’om.
Ens reconta
cent històries
de recança,
de passió.
Ha perdut
totes les guerres,
ha guanyat
quedar-se sol.
Vell pagès
de la contrada,
cerca l’ombra,
allí, s’asseu.
Els ulls acluca,
nota la brisa,
li vola el cap,
el pensament.
Amable om
para la faula,
mou les fulles
ben suaument.
Escolta el vent
sent com li parla,
ara, li conta
contes tan bells.
Ell vol saber,
anar a estudi,
la mare terra
no el deixarà.
Abatut om
per la noblesa,
crida el pagès,
amb poc soroll.
Prega-li un llibre
que parli d’arbres
de mil vivències,
les vols saber.
Obstinat om
lluita, treballa,
dóna el teu fruit,
després descansa.
Pensaments divins
Sant Pere vol dedicar-se a la pesca esportiva.
A la lliga celestial, Sant Pere és el porter suplent.
Satanàs estudia fer apartaments sense bany.
Els cors celestials estan provant d'introduir la guitarra elèctrica.
No penso anar a l'infern si no porto el meu advocat.
He anat al cel perquè la dona no m'ha donat altra opció.
Estic al cel, no em trec la gràcia de sobre.
Només he aconseguit entrades a l'infern participant en la revenda.
No volia anar a l'infern, però m'esperava el dentista.
Està decidit: Si no ve Jesús, jugarem al despullat.
Dos poemes escolars i deu pensaments educatius
23 Maig, 2009 20:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Plegaran veles
El maig replega
tou i cansat,
no pot l’escola,
no vol, no sap.
Tebis alumnes
es van fent grans,
només les queixes:
És el que hi ha!
El mestre estira,
no sap com fer,
massa l’estona
del gai saber.
Plegaran veles
els navegants,
darreres feines
d’un temps pesant.
Odio
Mare, odio l’escola
la del llapis i el pensar,
vull jugar tota l’estona,
no vull hores d’estudiar.
D’estudiar, el cap es cansa,
doloregen els malucs,
el dolor arriba a la panxa,
quan les notes són a punt.
El pare diu: Si aproves,
tindràs nou ordinador,
per aprendre molt millor
i xerrar de moltes coses!
Allí dintre, hi ha de tot,
saviesa sense malura,
pàgines on tot es cura,
viatges per tot el món.
Fins un estol de joguines,
per convertir-te en un rei,
oblidar que el món és més
que una munió de tentines.
Mare, odio l’escola,
el vell mestre massa boig,
perquè marca, amb color roig,
allò que ell en diu: Errades!
Aquells nombres mal escrits
en notes d’avaluació,
accepto almenys un vuit,
s’equivoca i posa un dos.
Pensaments educatius
Poseu les lletres juntes, però compteu amb els embolics.
Les lletres no operen, però poden fer prou mal.
Puc pensar, però no tinc on escriure-ho.
Educar és un procés, sensiblement amortit.
Comproveu que els alumnes porten, almenys, el cap.
Cap mestre mort, ensenyava malament.
No tinc problemes amb els pares, estan tots en desacord.
Aprendre és difícil, necessita poques excuses.
Avui m'he marejat, entro a classe i estaven asseguts.
Després de deu crits, he descobert que no hi havia ningú.
Dos poemes de mestral i deu epitafis
22 Maig, 2009 06:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Bufa el mestral
Bufa el mestral,
enfurismat,
durà raó:
No ha d’aturar!
Et fa petit,
minvat de cap,
et fa sentir,
mai pregarà.
L’home no creu,
qui li ha de dir,
ell és el déu,
no ha de patir.
Bufa el mestral,
el vent de dalt,
com m’alliçona:
És el què hi ha!
El mestral
El mestral posarà força
al carrer del desesper,
és talment furiós, planer,
mai seurà ni mitja estona.
El cridaren fa un moment
d’altres terres, sud enllà,
allí l’aire va marxar:
De pressa, sobtadament!
Ara passa per la serra,
per la plana, per la vall,
deixarà mig devessall,
si un mal núvol l’entrebanca.
El mestral és un sidral,
cor ardent, ben ple de ràbia,
és de fet un innocent,
empipat, amb mala traça.
L’esguardo com a l’amic,
mai et negarà un secret,
com l’escolto estant despert,
com em parla entre crits.
Deixeu-lo anar amb la pressa,
massa aire ha de portar,
tots l’esperen, algú sap
que precisa sa fermesa.
Epitafis
Si teniu pressa, no us quedeu.
Estic refredat, però no tusso.
Ara mateix, acabo d'arribar.
He hagut de deixar les maletes al cotxe.
El psiquiatra em va dir: Et tornaràs invisible.
Ben mirat, és tot un canvi.
No sé si arribaré a festes Majors.
He tingut dies pitjors.
Ha estat una mort desinteressada.
Ahir van venir lladres, pobrets!
La bellesa
21 Maig, 2009 06:14
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La bellesa:
1) És la més etèria de les constants.
2) És tan subtil com estèril.
3) No vol el temps per enemic.
4) No necessita ningú que l’acompanyi.
5) Ha de ser equilibrada i immadura.
6) No necessita paraules ni lloances.
7) No ho seria sense malbaratar- se.
8) És un castell massa difícil de defensar.
9) És un etern desig ple d’inconvenients.
10) Necessita sempre ulls prou benèvols.
Dos poemes per a fer i deu pensaments divins
19 Maig, 2009 12:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nobles missatgeres
És el dubte d’un viatge,
pit enfora, cor endins,
entre paraules planeres
que treballen per un fi.
Les més nobles missatgeres,
per ploma regalimant,
van a parar al daltabaix,
endreçant minses idees.
La mà les porta al tall,
per deixar-les, una a una,
enmig mirada goluda
d’un aprenent de gegant.
Farcides de mil promeses,
hereves del desencís,
les agafo, si es precís,
per posar-les entre ratlles.
Maleïdes hores toves,
de la fosca i de la nit,
del turment vaig al neguit,
he de ferir tots els monstres.
Si acaba bé
Fulla tota immaculada
et posaré entrebanc,
tinc les ganes d'un marxant,
vull vendre sense fer pausa.
Un cabàs sense encanteri
una empresa sense fer,
ofici de mentider,
entre joies i verins.
Enlairo cada vocal,
encerclo mitges idees,
repasso el gros mercat,
oferint els grans negocis.
La síl·laba principal,
ha de portar bon seguici,
he de fer magnicidi
d’un escrit prou innocent.
Si la feina acaba bé,
guanyaré eixa fortuna
de conviure, amb la lluna,
la meitat del meu secret.
Pensaments divins
Els dimonis han demanat fer torns de treball.
Déu és Un, no podríem encabir-ne cap més.
Mai podré guanyar Déu, es dóna les millors cartes.
Podria anar al cel, però m'agrada suar.
Parlo amb Jesús, però només m'escolto.
Satanàs prefereix una escola d'adults.
Jesús diu: Heu de ser nens!, li agrada tant jugar.
He pecat prou, de segur que em regalen alguna cosa.
Satanàs és valent, va sol a l'infern.
Déu està repassant el primer curs d'Història Sagrada.
Dos poemes d'anyells i deu pensaments educatius
17 Maig, 2009 16:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Som els corders
Veieu- nos, per cert, prou distrets
passejant tota la plana,
amb calor, ben poca llana,
més que tebi el pensament.
L’ hivern ha estat prou dur,
la primavera tranquil·la,
una ovella, que era amiga,
va i es queixa del futur.
Talment era un llobató,
el valent d’aquesta història,
ara reposa a la glòria,
a la llar d’un caçador.
Va venir una matinada
el maleït mes de febrer,
és el mes més matiner
per trobar la sort trencada.
Va emportar-se tres anyells,
sense ganes de menjar,
ho va fer per molestar,
es pensava que era el rei.
Eren, per cert els veïns,
del gran prat i de la cleda,
sense força de defensa,
caigueren sense retrets.
Som els corders d’aquest regne,
els sorruts de la contrada,
ningú ens vol, fem mala cara,
hem vingut per a ser tendres.
Massa anyells
Com deia la mare ovella:
Cap menja com la del prat,
sense gana, sense pressa,
és tan bona d’empassar!
Sóc un anyell de la cleda
que hi ha vora del cim,
cerco el sol, vull una feina
de créixer sense patir.
El pastor, nostre senyor,
sempre es queixa de la sort,
té un ca rabiüt, preciós,
garlaire i treballador.
Ens porta, amb deu mossades,
a les pastures de baix,
allí es queda, mentrestant
obrim gana, fem xerrades.
Ell ens parla d’un país
on tot resta complaent,
massa bona és la gent,
poc importa ser enemic.
I nosaltres callem totes,
sense ganes de callar,
és la llum de l’endemà
qui pregona hores dolces.
Massa anyells per fer una festa,
massa carn fora del foc,
es fa gran l’avinentesa,
he de raure dintre el sot.
Pensaments educatius
Per respondre malament, sempre trobareu hores.
Si arribeu prompte, gaudireu de la cara que fan.
No he tingut dubtes, el ruc de la taula sóc jo.
No és bo saber quan us llançareu pel carrer del despit.
Amb pocs alumnes, ni cal baixar del cavall de cartró.
He provat de menjar fulls i no he après gran cosa.
Feu que la vostra festa no sigui la vostra creu.
Un alumne pot saber, però segur que tarda en dubtar.
Si només veieu nens assedegats, porteu-los al desert.
El metge ho va dir: He procurat curar-te, però ets necessari?
Dos poemes de passes i deu epitafis
14 Maig, 2009 18:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les passes
Les passes, Déu meu, les passes
em duen pel carrer estret,
hi ha ombres de por només
amb feblesa embolcallades.
Vaig per un món de guerrers
i que lluiten, de vegades,
pel rebuig de no ser res,
recollits entre murades.
Ells porten per estendard
un somriure d’amagat
sense força, sense esclat,
amb les hores mal comptades.
A les cases per on vaig,
que mai han estat estranyes,
viu avui i dorm, encara,
un polsimet de nosaltres.
Sento, molt endins del cor,
el brogit i la tempesta,
m’assec a l’ombra i aquesta
és la millor de les sorts.
Passa a passa
Passa darrere passa,
s’acosta, somiant, l’estiu,
la casa esdevé caliu
ben fresca de matinada.
L’escola avança, pesada,
entre llum i desencant,
el mestre no es queda enrere,
encara el veig al davant.
Una lectura demana,
aquella de flors i gra,
hem après poc i de pressa,
el pati ens vol estimar.
Una lliçó mai sencera,
un rodolí inversemblant,
un control de llengua anglesa,
que s’acaba en un plorar.
El pare esperant la mare,
la mare tallant el pa,
una taula ben parada,
poca gana per menjar.
Passa a passa, altra passa,
així acaba el mes de maig,
mil flors guarden la Verge,
mai s’haurien d’acabar.
Epitafis
No li he dit a la dona que era aquí.
Hauré envellit, em porten flors de plàstic.
Vaig tenir sort en perdre el mirall.
Cerco professor per aprendre llengües mortes.
Algú ha vist un mitjó amb un peu.
He provat de parlar, però se'n van de pressa.
Em sembla que, per Nadal, no tindré permís.
Només recordo que el cotxe venia.
Abans, em passava la vida esperant.
Si teniu pressa, no us quedéssiu.